The Doors

La porta d'entrada al rock psicodèlic

Banda nord-americana d’extraordinari i hipnòtic so creada l’any 1965 a Los Angeles (Califòrnia); van ser un dels màxims exponents artístics del rock psicodèlic dels anys 60. Liderada pel jove poeta i cantant James "Jim" Douglas Morrison al costat de Ray Manzarek, el virtuós encarregat dels teclats, Robby Kriegger a la guitarra i John Densmore a la bateria.

The Doors es diferenciava de molts conjunts rock de l'època pel fet que en els seus concerts no utilitzaven mai cap baix. En lloc d’aquest essencial instrument, Manzarek tocava les notes del baix amb la mà esquerra en el seu piano Fender Rhodes bass i acompanyava la melodia amb la mà dreta en un orgue Vox Continental situat sota el piano. El gran al.licient dels concerts de The Doors però, era veure a Jim Morrison entrar en trànsit enmig d'una actuació al mateix temps que començava a recitar poesies o a ballar com un posseït dalt de l'escenari.

L'any 1967 el quartet publica el seu primer disc, un treball que porta el nom de la banda, "The Doors". L'àlbum conté encertades composicions com "The end" (El final), un èpic i al.lucinògen tema de gairebé dotze minuts de durada que tanca el disc; la memorable "Break on through (to the other side)" (Obre’t camí cap a l'altre costat) un mogut tema caracteritzat per l'enganxosa melodia del teclat i, finalment, un dels èxits més cèlebres del grup, "Light my fire" (Encén el meu foc), un tema que als Estats Units es va situar al lloc número 1.

En les actuacions en directe, la interpretació del tema "The end" evolucionava al mateix temps que es deteriorava el cervell de Jim Morrison. En cada nova audició, la lletra de la cançó era diferent:

- Pare,
- «Si, fill»,
- Vull matar-te.
- Mare,
- Vull... posseir-te!...

L'any 1971, The Doors publica "L.A. Woman". Quan va sortir el disc, Jim Morrison acabava d'acomiadar-se dels seus companys per a marxar a París amb la intenció d’escriure poemes. El dia 3 de juliol, a la mítica edat de 27 anys, Morrison era trobat mort dins la banyera del tranquil apartament que havia llogat, víctima d'un atac cardíac, fruit, segurament, de les seves disbauxes i dels seus excessos amb les drogues i l’alcohol.

En la seva tomba, emplaçada al cementiri Père-Lachaise de París, el seu epitafi està escrit en grec antic: "ΚΑΤΑ ΤΟΝ ΔΑΙΜΟΝΑ ΕΑΥΤΟΥ", expressió que es pot traduir com a: "fidel al seu propi esperit". Res més encertat.