Neil Diamond

El patró d'una factoria permanent d'èxits

Carismàtic cantant nord-americà, catalogat de melòdic per part de la crítica; compositor, guitarrista, actor i productor musical. Fill d'immigrants jueus, va néixer i va créixer al districte de Brooklyn de Nova York. Regularment, les seves composicions incorporen generosos arranjaments orquestrals.

Com a vocalista es conegut i apreciat per la seva profunda veu, perfectament modulada, un fet que li ha permès interpretar tot tipus de gèneres musicals (rock, RnB, folk, pop, country, gospel, jazz, funk, balada, música simfònica, ...). A més, com a autor, un bon nombre d'artistes s'han beneficiat de les seves creacions.

És tracta d’un dels cantautors nord-americans de més prestigi i carisma, sobretot entre els seus conciudadans, un d’aquells artistes que han sabut mantenir la seva vigència facturant èxits de forma continuada. Entre els anys 1965 i 1968, Neil Diamond va escriure i va enregistrar un grapat de memorables èxits, com ara, "Cherry Cherry", "Solitary Man", "You Got To Me", "Red, Red Wine", "Girl, You'll Be A Woman Soon", "I Got The Feeling (Oh No, No)", "Thank The Lord For The Night Time", "Kentucky Woman" o "I'm A Believer". Aquest últim, el conegut tema que van popularitzar The Monkees.

Un dels seus èxits més destacats, però, va ser "Sweet Caroline", un tema publicat el mes de setembre de 1969 en format single. Es tracta d'una encertada i aplaudida composició pròpia en la qual destaca el seu magnífic crescendo inicial a càrrec de l’orquestra de torn. "Sweet Caroline" és una cançó, no se sap ben bé per què, que es presta a ser cantada en grup; probablement, per aquest motiu, és un tema que actualment encara es pot escoltar, com a fons ambiental, en molts estadis esportius dels Estats Units.

L'any 1972 Neil Diamond va publicar "Hot August Night", un memorable i espectacular treball enregistrat en directe durant el transcurs de les deu actuacions que va oferir el mes d'agost d'aquell mateix any en el cèlebre Teatre Grec de Los Angeles. L'àlbum, del qual s'han venut milions de còpies, està considerat un dels millors discos pop/rock en directe.

En la dècada dels setanta, Neil Diamond va continuar publicant, un darrere l'altre, exitosos treballs propis, com: "Soolaimon" (1970), "Song Sung Blue" (1972), "I Am… I Said" (1972), "Beautiful Noise" (1976), "You Don’t Bring Me Flowers" (1977) o "September Morn" (1979). Segur que me n'he deixat alguna.