Anticonvencional cantant i compositor francès nascut a Nérac, una població medieval i renaixentista de la regió d’Aquitània. A la dècada dels anys seixanta, Polnareff va ser un dels grans exponents de la cançó francesa moderna. A banda de la seves brillants composicions musicals, el cantant també va saber jugar amb la seva imatge personal, tant dins com fora dels escenaris: extremades ulleres fosques amb muntura blanca, cabell ros, llarg i arrissat, roba extravagant i una ambigua tendència sexual. Uns trets identitaris que van marcar el seu estil des dels seus inicis.
El mes de maig de 1966, apareix en format EP "La poupée qui fait non" (la nina que diu no) un vinil enregistrat a Londres amb la guitarra de Jimmy Page, que aquell any alternava el seu treball de músic de sessió amb la seva activitat amb la banda britànica The Yardbirds i amb el baix de John Paul Jones, futur Led Zeppelin.
El tema homònim d'aquest disc, una cançó composta pel propi Polnareff, amb la col.laboració del lletrista gal Frank Gérald, va obtenir un triomf sense precedents. Posteriorment, "La poupée qui fait non" seria versionada per nombrosos artistes i cantada en diversos idiomes, tot i que es una cançó fàcil que se sustenta en tres simples acords i que té una lletra aparentment ingènua: Una nina que només diu que NO perquè ningú li ha ensenyat a dir que SÍ.
Es tracta d'una composició tendra i molt sentimental. Un tema que que ha traspassat generacions i fronteres. Encara avui dia, continua apareixent en un gran nombre de pel.lícules i telefilms.
Estima'm, si us plau, estima'm.
Estic boig per tu,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada