Anticonvencional cantant i compositor francès nascut a Nérac, una població medieval i renaixentista de la regió d’Aquitània. Va ser un dels grans exponents de la cançó francesa moderna a la dècada dels seixanta.
Més enllà de les seves brillants composicions, Polnareff va jugar magistralment amb la seva imatge personal, tant a l'escenari com fora: ulleres fosques extremades amb muntura blanca, cabell ros i arrissat, roba extravagant i una ambigua tendència sexual. Aquests trets identitaris van marcar el seu estil des dels inicis.
El maig de 1966, l'EP "La poupée qui fait non" veu la llum. El disc es va enregistrar a Londres amb la guitarra de Jimmy Page (que aleshores alternava la feina de músic de sessió amb The Yardbirds) i el baix de John Paul Jones, futur membre de Led Zeppelin.
El tema homònim del vinil, compost pel mateix Polnareff amb la col·laboració del lletrista gal Frank Gérald, va obtenir un triomf sense precedents. Tot i basar-se en tres acords simples i una lletra aparentment ingènua (Una nina que només diu que NO perquè ningú li ha ensenyat a dir SÍ), el tema va ser versionat per nombrosos artistes en diversos idiomes, consolidant el seu èxit internacional.
Va ser un espectacular èxit internacional i, com a composició tendra i molt sentimental, ha traspassat generacions i fronteres, apareixent encara avui dia en nombroses pel·lícules, sèries i telefilms.
Estima'm, si us plau, estima'm.
Estic boig per tu,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada