Banda nord-americana de blues, rock sureny i rock dur formada l’any 1970 a Houston, Texas i integrada per Billy Gibbons, veu principal i guitarra solista, Dusty Hill al baix, veus i teclat i Frank Beard a la bateria. ZZ Top té el mèrit de ser un dels pocs grups de rock que, després de més de quaranta anys de carrera, encara conserva tots els seus membres originals, a més d’haver mantingut, similars anys, el mateix mànager i productor, Bill Ham.
Universalment coneguts gràcies a la particular estètica de Gibbons i Hill, quasi sempre portant ulleres de sol, roba semblant i, com a signe d’identitat, idèntiques i llarguíssimes barbes. Aquestes exagerades barbes, que no estaven de moda des dels temps de Matusalem, se les van deixar créixer quan amb prou feines havien complert els trenta anys. Aquesta estratègia els va lliurar de preocupacions, ja que, llevat que augmentessin dràsticament de pes, els vint o vint-i-cinc anys següents després de no rasurar-se, no semblarien mai més vells del que aparentaven llavors.
L'any 1983, la marca de maquinetes d'afaitar Gillette va oferir a Billy i a Dusty un milió de dòlars si s’afaitaven la barba en directe amb les seves fulles. La resposta immediata dels dos barbuts va ser la mateixa: NO.
El tercet es va conèixer l’any 1970 i el pacte que llavors van segellar ha resistit el pas del temps amb una aclaparadora solidesa. Exceptuant la breu contribució d'un guitarrista anònim que va col.laborar en un dels seus primers àlbums, els tres rockers s'han auto-proveït musicalment fins a l'última nota, encara que per això haguessin d'aprendre a tocar el saxofon o a executar ells mateixos una secció d'instruments de vent, com ha estat en el cas de diversos temes del seu elapé "Degüello" (1979). A més, mai han enriquit les seves actuacions en directe amb músics afegits ni tampoc han gravat o tocat mai amb altres conjunts.
La lletra de "La Grange" tracta d’un bordell anomenat Chicken Ranch (el ranxo dels pollastres), un tuguri situat als afores de la ciutat texana de La Grange, d'aquí ve el títol de la cançó. El tema, a més, incorpora un dels riffs de guitarra més addictius de tota la història del rock.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada