Big band nord-americana de jazz-rock creada l’any 1964 en format de septet a Berwyn, un suburbi de la ciutat de Chicago. Un grup inclòs dins la categoria dels one-hit wonder (artistes d’un sol èxit). El van aconseguir l’any 1970 amb la dinàmica i energètica composició pròpia "Vehicle".
The Ides of March (els idus de març, o el seu equivalent més corrent: els dies de bons auguris), un nom inspirat en l'obra tràgica Juli Cèsar de Shakespeare, mai va ser una superbanda, ni els seus components eren músics especialment virtuosos. Tanmateix, comptaven a les seves files amb un compositor, guitarrista i cantant fora de sèrie: Jim Peterik. Ell va ser qui va salvar la banda de convertir-se en un grup anònim i intranscendent. Potser "Vehicle" va ser l’únic gran èxit de la banda, però el seu líder, Jim Peterik, a finals dels setanta, encara tenia molta carretera per recórrer."
L’any 1970, després de signar contracte amb la discogràfica Warner, el grup va publicar el senzill "Vehicle". El tema homònim va representar l’únic èxit destacat de la banda i, al mateix temps, es va convertir en el disc de la companyia Warner amb les vendes més ràpides de totes les seves produccions fins aleshores.
Quan "Vehicle" es va llançar a la ràdio, molts oients creien que estaven escoltant Blood, Sweat & Tears, la formació nord-americana molt popular en aquella època. El motiu era la similitud tant en l'entonació de la part vocal com en el so de la secció de vents de The Ides of March, molt proper al característic estil del grup novaiorquès.
Us ho explico: escoltant-la atentament, podeu comprovar que en un canal de l'estèreo s’hi troben, principalment, els instruments de vent, el baix i la guitarra rítmica; en l'altre canal s'hi pot escoltar, predominantment, la bateria, els teclats, la guitarra solista i la veu principal.
És per aquesta raó que, si desconectem un dels dos canals, llavors queda fora de la oïda la secció dels metalls, amb la qual cosa, podem escoltar una versió roquera de "Vehicle"; si desconnectem l'altre canal, podem sentir la versió soul. Sorprenent!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada