Edison Lighthouse és el nom d'un conjunt pop britànic, tot i que en realitat es tractava d'un muntatge comercial. Els integrants originals d'aquest grup eren músics d'estudi reunits per l'equip de producció, capitanejats pel prolífic cantant de sessió Tony Burrows, juntament amb Stuart Edwards (guitarra), David Taylor (baix), George Weyman (bateria) i Ray Dorey (guitarra).
Una banda coneguda exclusivament per les vendes milionàries que els va proporcionar el tema "Love Grows (Where My Rosemary Goes)" (L'amor creix on la meva Rosemary va), una composició de Tony Macaulay i Barry Mason, dos productors britànics molt actius. El mes de gener de 1970, amb el curiós nom d’Edison Lighthouse, van publicar la cançó amb el concurs dels professionals anteriorment esmentats.
Aquest va ser el solitari èxit d’un conjunt que mai va existir com a tal, un més dels nombrosos "grups fantasma" creats en la dècada dels anys setanta. Aquesta pràctica consistia a contractar músics d'estudi per a gravar una cançó potencialment comercial. Si la cançó triomfava, llavors muntaven el grup i el presentaven com si fossin els autors del tema; si no agradava, no hi havien perdut gaire temps.
Quan la cançó es va convertir en èxit, es va necessitar reunir ràpidament un grup per a presentar-lo a Top of the Pops, el programa musical més popular de la televisió britànica. Per aquesta raó, es va contractar a la formació completa de la banda Greenfield Hammer per a perpetuar la imatge dels virtuals Edison Lighthouse.
Com a dada curiosa, cal esmentar que el mes de febrer de 1970, el cantant Tony Burrows es va convertir en el primer (i per ara, l'únic) artista britànic que ha aparegut dins del mateix espectacle d'aquest veterà programa de la BBC, que és Top of the Pops, al capdavant de tres grups diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada