Gloria Fowles, més coneguda pel seu sobrenom artístic, Gloria Gaynor, és una cantant nord-americana de música soul i música disco nascuda a Newark (Nova Jersey). Una intèrpret que va iniciar la seva carrera artística als anys seixanta actuant de vocalista a la banda Soul Satisfiers. L’any 1965, la cantant va editar el seu primer disc en solitari, un single de dues cançons: "She'll Be Sorry” i “Let Me Go Baby".
Després d'un període en què es va moure sense gaire èxit pels circuits del jazz, la carrera de Gloria Gaynor va donar un tomb en ser l'eix central d'un moviment inesperat dins del corrent de la música pop: el naixement de la música disco —abreviació de discoteca—, un nou estil que pren les seves arrels de la música soul de finals de la dècada dels seixanta.
Tot va començar l’any 1974, quan el productor Mike Jackson va contractar Gaynor per gravar un parell de temes, com "Honey Bee!" i la versió de “Never Can Say Goodbye”, un tema original de The Jackson 5 que va representar el seu primer gran èxit i l’inici de l'extens nombre de guardons que la cantant obtindria al llarg de la seva carrera..
Quan va arribar l'hora de fer la mescla, l'enginyer i remixer Tom Moulton (considerat sovint el 'pare' del disco) va prendre una decisió innovadora: en lloc de deixar la secció rítmica com a simple acompanyament, va pujar el canal del baix i el de la bateria i els va situar en primer pla, deixant en segon terme l'orquestració i la veu. Aquesta tècnica va ser clau per definir el so del nou gènere.
Amb aquest mètode s'aconseguia una pista musical de gairebé 20 minuts que feia les delícies dels discjòqueis, ja que mantenien la gent ballant de forma ininterrompuda, i al mateix temps, es proclamava a Gloria Gaynor "la reina de les pistes de ball".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada