Quartet britànic format a Londres l’any 1966 i entroncat en el moviment glam-rock. La formació clàssica i més exitosa es va consolidar cap al 1970 amb Brian Connolly (veu cantant), Andy Scott (guitarra, sintetitzador i veus), Steve Priest (baix i veus) i Mick Tucker (bateria i cors).
Abanderats del glam més festiu i assequible, The Sweet va saber aprofitar l'esclat d'aquest vistós moviment sorgit al Regne Unit a principis dels setanta, caracteritzat per l’ambigüitat sexual, la roba extravagant, els maquillatges, la purpurina i les botes de plataforma. La glamurosa imatge que projectaven The Sweet va servir de referent a nombroses bandes rockeres de l’època.
Precursors del hard rock i del heavy metal, en l'aspecte artístic, els seus plantejaments inicials van ser descaradament orientats al mercat. Més tard, la banda va emprendre una accentuada evolució, progressant des del pop melòdic i senzill que reflectien els seus primers èxits, fins a un enduriment del seu so, apropant-se decididament al rock dur.
A finals de 1970, The Sweet va obtenir un contracte discogràfic amb el segell RCA records. Es van estrenar amb aquesta companyia amb el single "Funny Funny", un tema molt comercial, simple i enganxós que els va proporcionar el seu primer èxit internacional.
"Funny Funny" va iniciar uns anys atapeïts de hits, en els quals el quartet va assolir una enorme popularitat gràcies a temes com "Co-Co", "Poppa Joe", "Little Willy", "Wig Wam Bam" o "Blockbuster".
Dues d'aquestes formacions encara es trobaven en actiu l'any 2010: als Estats Units hi operaven els creats pel baixista, Steve Priest (coneguts com a Steve Priest's Sweet), i, al Regne Unit, hi circulaven els capitanejats pel guitarrista Andy Scott (amb el nom d'Andy Scott's Sweet).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada