The Ventures

No per córrer molt s'arriba més lluny.

Quartet nord-americà d'estil surf-rock instrumental i d’inconfusible so, format l'any 1958 a Tacoma, una ciutat portuària de l’estat de Washington. Inicialment, va ser creat en format duo pels guitarristes Don Wilson i Bob Bogle. Un temps més tard, s’hi afegia el baixista Nokie Edwards, un valuós element que, posteriorment, es faria càrrec de la guitarra solista. En els seus inicis, el grup no comptava amb cap bateria.

La unió artística d’aquests tres músics donaria com a resultat The Ventures, una de les formacions musicals més influents dins l’apartat de conjunts especialitzats en temes instrumentals —juntament amb la britànica The Shadows—, unes agrupacions on la guitarra elèctrica solista és la protagonista de la melodia. Es tracta, a més, d’una de les bandes que més discos ha venut a tot el món.

La seva popularitat més notòria la van aconseguir durant la dècada dels anys seixanta, principalment, als Estats Units i al Japó. En aquest país són venerats i gaudeixen d'especial devoció des que, l’any 1965,protagonitzessin una gira absolutament aclaparadora. Sense la barrera idiomàtica pel mig, d'aquesta gira en sortirien dos excel·lents discos en directe: "The Ventures in Japan" i el documental "Beloved Invaders the Ventures".

L’any 1960, The Ventures va editar el seu primer disc, "Walk, Don’t Run" (Camina, no corris), un enèrgic tema instrumental que va constituir el seu primer gran èxit. La sessió d'enregistrament va ser finançada per la mare de Don Wilson i es va enregistrar amb una gravadora Ampex de només 2 canals. Posteriorment, la banda editaria diverses versions millorades d'aquest mateix tema.

The Ventures
Per aquella històrica gravació, The Ventures va contractar el bateria Skip Moore per fer-se càrrec de la percussió. Li van oferir dues alternatives per remunerar els seus serveis: una, obtenir un percentatge dels guanys generats per la venda del disc, o, l’altra, el pagament immediat en efectiu de 25 dòlars. Moore va triar els 25 dòlars. És probable que se'n penedís la resta de la seva vida.

"Walk, Don't Run" va conquerir la segona posició de la Billboard Hot 100, la prestigiosa llista de popularitat que certifica els 100 senzills més venuts als Estats Units. El número 1 era impossible d'assolir, ja que estava ocupat per "It's Now or Never" d'Elvis Presley.