Badfinger

Una fantàstica banda britànica marcada per la tragèdia

Quartet de pop-rock d’immens talent artístic, considerada, als anys setanta, una de les bandes més importants de l'anomenat "Power pop". Creada a Swansea, la segona ciutat més gran del País de Gal.les, estava formada pel guitarrista, teclista, cantant i alhora, líder del grup, Peter Ham, el baixista i vocalista Tom Evans, el guitarrista Joey Molland i el bateria Mike Gibbins.

A inicis del anys setanta, van aconseguir un contracte amb Apple Records, la discogràfica fundada per The Beatles. El primer disc que van editar amb aquest segell, un senzill publicat amb l’antic nom de la banda, The Iveys, portava el nom de "Maybe tomorrow" (potser demà), un treball que va passar sense pena ni glòria. Tot i això, el quartet havia cridat l'atenció de Paul McCartney, que va veure que el grup tenia possibilitats i per això, els va cedir una de les seves composicions "Come and get It" (vine i agafa-ho), un tema que, editat com a senzill i ja sota el nom de Badfinger, va resultar un èxit absolut: un milió de còpies venudes.

El mes de novembre de 1970, Badfinger publica l’àlbum "No dice", un magnífic disc que inclou, en versió original, una de les balades més reeixides de la història del rock, "Without you" (Sense tu), un tema compost per Peter Ham i Tom Evans que, publicat un any més tard pel cantant novaiorquès Harry Nilsson, va constituir un èxit mundial de dimensions sorprenents, convertint en multimilionari a l’esmentat intèrpret americà i, més tard, a Mariah Carey.

La cançó més coneguda de Badfinger però, ha estat, segurament, "Day after day" (Dia rere dia) un tema compost i cantat per Peter Ham i produït per George Harrison, músic que, a més, interpreta alguns fragments de guitarra amb slide. L’enregistrament també compta amb la valuosa col.laboració de Leon Russell al piano. "Day after day" va ser editada l’any 1971 i inclosa en l’àlbum "Straight up" (cap amunt).

Malgrat tot això, una sèrie de problemes amb els segells discogràfics Apple i Warner i la cobdícia del seu representant, un personatge sense escrúpols anomenat Stan Polley, un nord-americà astut i manipulador, encreuament entre mànager i gàngster, va fer que els components de Badfinger rebessin molts pocs diners en concepte de drets d'autor, malgrat l'èxit dels seus singles.

Aquests fets van comportar que, estafats i sense ni cinc a la butxaca, els Badfinger haguessin de patir seriosos problemes econòmics, vicissituds que van desembocar en un fatal desenllaç: els dos principals components de la banda, Peter Ham i Tom Evans, van decidir, en dos períodes diferents, posar fi, tràgicament, a les seves vides.