Badfinger

Una fantàstica banda britànica marcada per la tragèdia

Quartet de pop-rock d’enorme talent artístic, considerada, als anys setanta, una de les bandes més importants de l'anomenat "Power pop". Creada a Swansea, la segona ciutat més gran del País de Gal.les, estava formada pel guitarrista, teclista, cantant i líder del grup, Peter Ham, el baixista i vocalista Tom Evans, el guitarrista Joey Molland i el bateria Mike Gibbins.

A principis del anys setanta, van aconseguir un contracte amb Apple Records, la discogràfica fundada pels Beatles. El primer disc que van editar amb aquest segell, va ser un senzill publicat amb l’antic nom de la banda, The Iveys, titulat "Maybe Tomorrow" (Potser demà). Un treball que va passar bastant desapercebut. Tot i això, el quartet havia cridat l'atenció de Paul McCartney, que va veure que el grup tenia possibilitats i per això els va cedir una de les seves composicions, "Come and Get It" (Vine i agafa-ho). Aquest tema, ja sota el nom de Badfinger i editat com a senzill, va resultar un èxit absolut amb un milió de còpies venudes.

El mes de novembre de 1970, Badfinger va publicar l’àlbum "No Dice", un magnífic disc que inclou, en versió original, una de les balades més reeixides de la història del rock, "Without You" (Sense tu). Aquest tema, compost per Peter Ham i Tom Evans, va constituir un èxit mundial de dimensions sorprenents en ser publicat un any més tard pel cantant novaiorquès Harry Nilsson, qui es va convertir en multimilionari gràcies a ella, igual que més tard li passaria a Mariah Carey.

La cançó més coneguda de Badfinger però, ha estat, segurament, "Day After Day" (Dia rere dia), un tema compost i cantat per Peter Ham i produït per George Harrison, músic que, a més, hi interpreta alguns fragments de guitarra slide. L’enregistrament també compta amb la valuosa col.laboració de Leon Russell al piano. "Day After Day" va ser editada l’any 1971 i inclosa en l’àlbum "Straight Up" (Cap amunt).

Tot i l’èxit assolit, la cobdícia del seu representant, un personatge sense escrúpols anomenat Stan Polley, va fer que els components de Badfinger rebessin molt pocs diners en concepte de drets d'autor. Aquest nord-americà astut i manipulador, una barreja entre mànager i gàngster, va estafar la banda tot i la popularitat dels seus senzills.

Aquests fets van comportar que els Badfinger, estafats i sense ni cinc a la butxaca, haguessin de patir seriosos problemes econòmics. Aquestes vicissituds van desembocar en un fatal desenllaç: els dos principals components de la banda, Peter Ham i Tom Evans, van decidir, en dos períodes diferents, posar fi tràgicament a les seves vides.