Brenton Wood

Sempre s'ha de fer cas dels senyals

De nom real Alfred Jesse Smith, Brenton Wood va ser un cantant i compositor nord-americà nascut a Shreveport (Louisiana). Potser no sigui un artista gaire conegut internacionalment, no obstant, es tracta d’un excel·lent vocalista que, malauradament, va gaudir d'un període curt de grans èxits a les llistes, tot i que va mantenir una llarga carrera musical. Un músic que en la dècada dels seixanta disposava d’una gran qualitat creativa.

De petit, Wood va aprendre a tocar el piano i en la seva joventut, va formar part de diverses agrupacions vocals de música soul. L'any 1958, amb un conjunt vocal de gènere doo wop (du duà) que es deia Little Freddie and the Rockets, fins i tot va aconseguir enregistrar un senzill.

L’any 1967, Brenton Wood va publicar amb força èxit el seu àlbum de debut, "Oogum Boogum", un disc que inclou l’enganxosa cançó que dóna títol al senzill: "The Oogum Boogum Song". La veritable estrella d’aquest àlbum però, va arribar amb un tema aparentment discret amagat a la segona cara del disc: "Gimme Little Sign" (Fes-me un petit senyal), un clàssic del soul compost per Alfred Smith —el nom real de Wood—, juntament amb Joe Hooven i Jerry Winn.

"Gimme Little Sign" és una cançó prou curiosa, no solament pel seu estil de soul lleuger i optimista, sinó també pel fet que el text del títol no s’esmenta en cap estrofa de la cançó. En el seu lloc, els cors repeteixen la frase "Give me some kind of sign".

Brenton Wood
Veritable empresari de la música, l'any 1972 Brenton Wood va crear el seu propi segell discogràfic, Mr. Wood records. Amb aquesta companyia va llançar, coproduir i coescriure el clàssic funk-soul "Sticky Boom Boom (Too Cold) Part I i II". Un senzill amb el mateix tema a les dues cares del disc, una d'elles amb interpretació vocal i l'altra instrumental.

Al llarg de la seva carrera, Wood ha estat reconegut de forma destacada com a mínim, per tres composicions pròpies: "The Oogum Boogum Song", "Gimme Little Sign" —dues cançons publicades en el mateix disc i dos clars exemples de la música soul que es feia en aquell període— i per "Baby You Got It".