Charles Weedon Westover va ser un cantant, guitarrista i compositor nord-americà d’estil pop-rock, nascut a Coopersville (Michigan). Amb el nom artístic de Del Shannon, un pseudònim sense una intenció necessàriament jueva (ja que el va crear combinant el nom d'un cotxe, Cadillac Eldel, i el cognom d'un amic, Shannon), Westover va col·locar en les primeres posicions de les llistes d’èxits el seu tema "Runaway" (Fugitiva), una composició que reuneix totes les coordenades artístiques del cantant: un ampli acompanyament de guitarres, el teclat elèctric i la seva distintiva veu en falset.
"Runaway" està considerada una composició innovadora, ja que, en la part central, inclou un solo interpretat amb un primigeni sintetitzador, un instrument electrònic, desconegut fins aleshores en el pop, anomenat Musitron. Es tractava d’un teclat elèctric portàtil, creat a partir del Clavioline de l’enginyer francès Constant Martin.
El Musitron desprenia un so summament agut i un efecte melòdic tipus violí. Aquest instrument va ser concebut i desenvolupat pel pianista Max Crook, un altre pioner de la música electrònica i coautor del tema, juntament amb Del Shannon. El curiós del cas és que Crook mai va poder registrar el seu Musitron com a instrument propi, ja que el seu enginy era una modificació de diversos aparells elèctrics ja registrats anteriorment.
La lletra de "Runaway", un text càndid i afectuós, típic del pop juvenil dels anys seixanta, aborda un amor frustrat: la història d'una noia que marxa de casa, deixant penjada a la seva parella. Aquest es pregunta, a si mateix, què és el que podria haver motivat aquesta escapada.
Publicada en single el mes de febrer de 1961, ràpidament es va convertir en èxit, passant a la història la seva coneguda tornada en falset: "and I wonder, I wah-wah-wah-wah-wonder..." com a clàssic representatiu de la música pop d'aquella època.
El resultat donava a la cançó un aire de ressonància beatle. Tot i això, l’experiment no va tenir gaire èxit.
Segons la publicació musical Rolling Stone, "Runaway" figura classificada en la posició 466 en la llista elaborada pels crítics, músics i experts de la indústria discogràfica (gairebé tots ells nord-americans) on estableixen les 500 millors cançons (pop-rock) de tots els temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada