The Move

La banda que no es va aturar mai

Banda britànica creada l’any 1965 a Birmingham, formada per Carl Wayne (veu principal), Roy Wood —líder i principal compositor del grup— (guitarra i veus), Trevor Burton (guitarra i veus), Chris "Ace" Kefford (baix) i Bev Bevan (bateria i veus). Un conjunt que va gaudir de força popularitat gràcies a les seves energètiques actuacions en directe i a diversos singles que van aconseguir situar-se als primers llocs de les llistes britàniques.

The Move va néixer amb l’etiqueta de supergrup, ja que la seva formació aglutinava músics provinents de destacades bandes pop-rock de Birmingham. El seu primer single es va publicar el desembre de 1966 amb el títol "Night of Fear" (Nit de por). Aquell disc seria el primer dels cinc que arribarien a formar part de les llistes d’èxits.

La seva empenta definitiva, però, es va produir quan van contractar com a mànager Tony Secunda, un antic promotor de combats de catch wrestling reconvertit en representant musical. Els seus expeditius (i no sempre legals) mètodes de promoció van situar el grup al primer pla mediàtic, tot i que també els van comportar problemes.

Secunda va aconseguir que The Move fos la banda resident del prestigiós Marquee Club de Londres. Abillats amb vestits d’inspiració gangsteril, rematats amb sabates i corbata blanca, projectaven una imatge impactant. "Mai somrigueu a la càmera": aquesta era una de les ordres habituals que els músics rebien d’aquell tèrbol personatge que actuava de representant, durant les sessions fotogràfiques.

Assidus a la polèmica i la provocació, per promocionar la cançó "Flowers in the Rain" (Flors a la pluja) (1967), i a instàncies del seu mànager, el grup va editar unes postals que mostraven el llavors primer ministre britànic, Harold Wilson, completament nu sota la llegenda "Disgusting, Depraved, Despicable" (Menyspreable, depravat, fastigós). Aquella estratègia publicitària els acabaria portant seriosos problemes.

A l’octubre de 1967, Wilson va portar The Move i el seu representant als tribunals. La sentència, desfavorable per al grup, obligava a destinar tots els guanys del disc (que havia arribat al número 2 de les llistes britàniques) a obres de caritat. Després del litigi judicial, la banda va canviar de representant.

L'any següent, The Move va publicar "Blackberry Way", probablement el seu tema més conegut. Una composició d’estil pop psicodèlic, escrita per Roy Wood amb tempo de marxa, unes brillants harmonies vocals i unes influències evidents manllevades del "Penny Lane" dels Beatles. El febrer de 1969, "Blackberry Way" assoliria el primer lloc en la categoria de millors singles del Regne Unit.