Boston

A poc a poc i amb bona lletra

Quintet de rock nord-americà creat a mitjans de 1969 pel virtuós guitarrista i compositor Tom Scholz, juntament amb Brad Delp (cantant solista), Barry Goudreau (guitarra), Fran Sheehan (baix) i Jim Masdea (bateria, que al cap de poc temps seria substituït per Sib Hashian). Sense complicacions, la banda va prendre el seu nom del municipi d’origen del grup.

El 1976, mentre treballava a la companyia Polaroid com a dissenyador de productes, Tom Scholz, anava gravant maquetes de rock en un estudi de gravació casolà que havia muntat al soterrani de casa seva. En realitat, Scholz, perfeccionista obsessiu, portava gairebé cinc anys escrivint i arreglant cada detall d’aquests temes. Inicialment, cap discogràfica semblava interessada a produir el seu projecte; finalment, però, les maquetes van aconseguir cridar l'atenció del segell Epic que va posar a l’abast del grup l’edició del seu primer treball.

"Boston" (1976), l’àlbum homònim del seu debut, és sens dubte el treball clau de la banda. Un disc on brilla l’excel·lent categoria compositiva de Tom Scholz i on s’hi troben sis composicions creades en el seu estudi domèstic. Entre elles, el tema més conegut de Boston, "More Than a Feeling" (És més que un sentiment), un potent rock amb una estructura genial, un d'aquells temes que no et canses mai d'escoltar per més temps que passi.

"Boston", el disc, va començar a vendre milers de còpies des del primer dia què va ser col·locat als expositors de les botigues de discos. Impulsat sobretot per "More Than a Feeling" l'àlbum es va disparar: en poc més de quinze dies ja havia venut mig milió d'exemplars i, a més, la demanda continuava creixent, tardant molt temps a esvair-se: un milió, dos milions, tres milions... El debut de Boston va aguantar en els rànquings de vendes gairebé dos anys, sobrepassant, finalment els disset milions d’exemplars venuts.

Scholz sempre ha estat un individu estrany dins el negoci de la indústria musical. Fins que no va comprovar irrefutablement que estava venent milions de discos, no va deixar el seu treball d’enginyer als laboratoris Polaroid. Després, la seva actitud no va canviar gaire: seguia passant hores i hores tancat al seu estudi, produint cançons amb una tardança exasperant.

La seva lentitud a l'hora d'editar nou material s'ha fet llegendària: malgrat l'enorme èxit de cadascun dels seus treballs, amb gairebé quaranta anys de carrera únicament han publicat cinc àlbums, convertint-se en la banda consagrada i de llarga vida amb una producció discogràfica sorprenentment escassa.