Septet nord-americà creat oficialment l’any 1968 a Union City, un municipi situat a l'estat de Nova Jersey. L’any 1975 van abreujar el seu nom, quedant, simplement, "Dr. Hook". Els seus membres fundadors van ser: Ray Sawyer (veu i percussió), Dennis Locorriere (vocalista principal i guitarra), George Cummings (guitarra i steel guitar), William "Billy" Francis (teclats) i Popeye Phillips (bateria). Més tard, la formació es va completar amb Richard Elswit (guitarra) i Jance Garfat (baix).
Ray Sawyer, conegut per "Eye patch", acabava de perdre l’ull dret a causa d’un greu accident de cotxe. Des d’aquest dia, sempre va aparèixer amb un pegat negre a l'ull i amb un espectacular barret de cowboy, convertint-se en una de les imatges més característiques de Dr. Hook.
Dr. Hook no va ser el clàssic grup d'un sol èxit, la seva carrera es va perllongar durant gairebé vint anys, però és indubtable que la glòria d'aquest conjunt d'excel·lents músics, una mica trapelles, està lligada al seu primer gran impacte: "Sylvia's Mother" (La mare de Sylvia), una cançó que, l'any 1972, va aconseguir escalar les llistes d’èxits de mig món i va situar la banda al mapa musical.
"Sylvia's mother" és una excel·lent balada, cantada magistralment per Dennis Locorriere amb veu afligida, que narra els fallits intents d'un noi per reprendre, a la desesperada, una relació sentimental recentment trencada amb una tal Sylvia.
Pel que sembla, el jove truca un dia a la seva estimada des d’una cabina telefònica i, a l'altre costat de la línia, s’hi posa la mare de la noia, que li contesta que Sylvia està molt ocupada i que no pot posar-se al telèfon; que la noia ja està compromesa amb un altre i que està intentant iniciar una nova vida sentimental. Finalment, insta el noi a deixar en pau la seva filla.
A tot això, a cada estrofa, se sent la veu de l'operadora de la companyia telefònica, que no para de demanar al desconsolat noi que posi més monedes o la trucada es tallarà.
Una història normal i corrent que segurament s'haurà donat milers de vegades, tot i que, avui dia, quan fa temps que els mòbils personals han arraconat les cabines de telèfon, a segons qui, l’escena li pot sonar una mica estranya.
Però així era el món l’any 1972, quan la mare de la Sylvia, i moltes altres mares, encara podien sortir al pas i prendre el comandament en cas de situacions confuses, engegant a dida els aspirants a gendre poc convenients.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada