Dr. Feelgod

Les receptes d'un facultatiu que gaudia de bona salut

Quartet britànic de rock and roll i rhythm and blues creat l'any 1971 a Canvey Island, un municipi industrial situat a l'est de Londres. El nucli original de la banda estava format pel cantant, harmonicista i guitarrista Lee Collinson "Lee Brilleaux"; el guitarra solista, John Wilkinson "Wilko Johnson"; el baixista John B. Sparks "Sparko" i el bateria John Martin "The Big Figure".

Enquadrats en l'específic corrent musical britànic anomenat "pub rock" i interpretant un rythm and blues trepidant i accelerat, el grup desplegava una enorme energia en les seves actuacions. A inicis dels setanta, eren una de les bandes favorites del circuit de pubs i sales d’aforament mitjà de Londres i la seva perifèria. Tot això, desprès d’haver recorregut tots els antres de la seva Canvey Island natal i la majoria de locals del comtat d’Essex.

El seu aspecte i indumentària cridava força l’atenció. Segons relata un columnista britànic de l’època: "Mentre que altres bandes, quan sortien a l'escenari, semblava que haguessin passat tota la tarda fent tasques de jardineria, els Dr. Feelgood semblaven malfactors guarnits amb vestit de diumenge i amb pinta d'acabats d'arribar del sepeli d’un gàngster".

Després de haver-se bregat en centenars d’actuacions, Dr. Feelgood aconsegueix signar contracte amb el segell United Artists que els edita el seu àlbum de debut, "Down by the Jetty" (Baixant per l’embarcador), un estimable treball publicat el 1975 i produït en un sol canal d’àudio (mono). el disc està dominat per les composicions de Johnson i inclou títols tan emblemàtics com "Roxette".

A finals de 1975, el grup publica el seu segon elapé, "Malpractice" (Negligència). Compost per onze cançons, el disc inclou excel.lents temes, com ara, "Back in the Night" (retorn a la nit), un brillant rock de Wilko Johnson en el qual, Lee Brilleaux, a banda d’aportar la seva imponent veu, es llueix amb el "slide".