Jane Birkin

La balada més sensual (i polèmica) de la història

Cantant i actriu britànica de veu tènue i sensual nascuda a Marylebone, un barri situat al centre de Londres. Anys més tard, s'establiria a França. Icona dels anys seixanta, Birkin (el seu nom complet és Jane Mallory Birkin) va ser símbol d’una generació.

El febrer de 1969, amb el seu company sentimental d'aleshores, el cantautor francès Serge Gainsbourg (Lucien Ginsburg), Jane Birkin va publicar "Je t'aime ... moi non plus" (Jo t'estimo, ... jo tampoc), una polèmica balada lenta i provocadora que en el seu dia va ser un autèntic escàndol i, al mateix temps, un èxit d'àmbit mundial.

Originàriament, "Je t'aime ... moi non plus" havia estat enregistrada per Serge Gainsbourg i la seva amant en aquell moment, l’actriu francesa Brigitte Bardot, artista que, posteriorment, va demanar a Gainsbourg que no fes pública la gravació, ja que tenia por que la cançó pogués perjudicar la seva imatge (o potser, pel temor a suposades represàlies del seu marit, el playboy Gunter Sachs).

La cançó emula una relació sexual. Amb una lletra explícita, escrita com si fos un diàleg entre dos amants, els protagonistes emeten provocatives expressions d'excitació, remarcades per genuïns murmuris i gemecs passionals: "jo vaig i vinc entre els teus malucs,...".

Al Regne Unit, "Je t'aime ... moi non plus" va ser la primera cançó de parla no anglesa que va arribar al lloc més alt de les llistes de vendes, mantenint-se en aquesta posició (tot i que va ser ràpidament censurada i reeditada per un altre segell).

Jane Birkin
La portada del single original indicava que el seu contingut no era recomanable per a menors de vint-i-un anys.

Vetada a moltes emissores de ràdio per ser massa explícita en el pla sexual, va ser censurada a molts països d'Europa, entre ells, Espanya, que va prohibir-ne la difusió. Tots aquests obstacles, però, no van impedir que el single aconseguís vendre més d’un milió de còpies en pocs mesos.

Fins i tot el Vaticà, a través del seu òrgan de difusió oficial (L'Osservatore Romano), va qualificar la cançó d’obscena, aconsellant als creients que la rebutgessin, ja que semblava estar promoguda pel mateix dimoni.