Jordi "Toti" Soler i Galí és un sensible guitarrista, intèrpret i compositor català de reconegut prestigi, i una figura clau de la Cançó d'autor a Catalunya. Un músic nascut a Vilassar de Dalt (Maresme) que abasta diversos estils musicals: clàssic, folk, blues, jazz, flamenc i música progressiva.
L’any 1965, Toti va iniciar els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona, estudis que, més tard, va ampliar al Spanish Guitar Centre de Londres. Els seus primers passos en l'escena popular es remunten al 1967, època en què va formar part, en qualitat de guitarra solista, del grup folk-pop Pic-Nic (conegut per l'èxit "Cállate, niña" amb Jeanette). Posteriorment, amb el teclista Jordi Sabatés, va crear el grup Om, un conjunt de rock progressiu pioner que posteriorment derivaria cap al jazz-fusió.
Toti Soler també va destacar com a músic d'acompanyament, col·laborant amb artistes de la Nova Cançó com ara Maria del Mar Bonet, Pi de la Serra o Pau Riba, consolidant la seva reputació com a virtuós i versàtil.
La discografia de Toti Soler és àmplia. L'any 1972, quan encara signava amb el seu veritable nom, Jordi Soler, va publicar el seu primer àlbum en solitari, "Liebeslied" (Cançó d'amor en alemany). Aquest disc, un sensible i poètic recull de cançons d’amor amb la veu i la guitarra com a únic suport instrumental, ha esdevingut un clàssic de la cançó d'autor en català.
L'origen de "Liebeslied" és del tot particular: es tracta de cançons musicades per Toti Soler entre els anys 1967 i 1969. L'enregistrament es va dur a terme gràcies a la insistència del seu pare, que no volia que aquelles cançons es perdessin. El disc es va gravar d’una sola tirada la tarda-nit del 27 d'abril de 1972 al local d'assaig d'Ars Musicae, amb un magnetòfon Revox propietat del seu pare, metge de professió i músic de vocació, que va exercir de tècnic de gravació.
A "Liebeslied", Toti Soler musica textos de diversos poetes catalans, subratllant la seva vocació d'aliat de la poesia. S'hi inclouen set poemes de Joan Vergès, entre els quals destaca "Em dius que el nostre amor", un tema sensible que immortalitza el dolor produït pel trencament d’una relació amorosa. La seva obra posterior continuaria musicant autors clau com J.V. Foix, Joan Salvat-Papasseit o Pere Quart. El disc es tanca amb una versió de la cèlebre "Suzanne" de Leonard Cohen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada