Cilla Black

La pèl-roja que va passar del blanc al negre

De nom real, Priscilla Maria Veronica White, Cilla Black va ser una llegendària cantant pop britànica nascuda a Vauxhall, un barri situat al centre de Liverpool.

D'adolescent, Cilla Black havia treballat d'encarregada del guarda-roba del Cavern Club de Liverpool, el mític local mundialment conegut per haver albergat els primers concerts de The Beatles al Regne Unit. Aprofitant l'oportunitat que li brindava el contacte amb els músics que hi actuaven, Cilla va pujar diverses vegades a l'escenari per interpretar algunes cançons en companyia dels Beatles o de Gerry & The Pacemakers, dos dels principals grups "merseybeat" de Liverpool.

Magnetitzats per la veu i la desimboltura de la cantant, els Beatles van insistir al seu mànager, Brian Epstein, perquè agafés la representació de Cilla. Una vegada acceptat el suggeriment, sota la tutela d'Epstein i apadrinada per The Beatles, Cilla Black es va convertir en estrella del pop i en una factoria d'èxits.

Per impulsar la seva carrera inicial, l’any 1963, els Beatles van cedir a Cilla Black un tema de la seva autoria: "Love Of The Loved", una composició signada per Lennon i McCartney que va aconseguir la posició número 30 de la llista d'èxits del Regne Unit.

L'any següent es produiria l'explosió artística de Cilla Black gràcies a "Anyone Who Had A Heart" (1964), la clàssica balada de Burt Bacharach i el seu lletrista Hal David, que la cantant britànica va portar al lloc més alt de les llistes angleses.

You're my world
Poc després, un altre número 1 de Cilla Black va ser la versió de "Il mio mondo" del baladista italià Umberto Bindi que, publicada en anglès amb el títol de "You're My World" (Tu ets el meu món), va confirmar el seu atractiu comercial. Cilla va tancar el 1964 amb el single "It's For You", un tema també cedit per Paul McCartney.

A finals dels anys seixanta, Cilla Black es va reciclar, convertint-se en presentadora de televisió i gaudint del seu propi show. Una tasca que va dur a terme fins l'any 1976, aconseguint, amb els anys, ser una de les presentadores comodí de televisió més ben retribuïdes del Regne Unit, i mantenint-se com una figura estimada pel públic britànic.