Van McCoy

Tots amb la parella a la pista, ¡a ballar!

Van Allen Clinton McCoy va ser un músic, productor, compositor i director d’orquestra nord-americà nascut i criat a Washington D.C., un artista reconegut per la seva composició "The Hustle", el seu èxit més notable, un enganxós tema instrumental de música "disco", publicat l'any 1975, que en aquell període, es va fer molt popular a totes les discoteques.

L'any 1967, McCoy va crear el segell discogràfic Vando i la companyia de producció musical VMP (Van McCoy Productions). A inicis dels anys setanta, es va associar amb el compositor i productor Charles Kipps amb qui va compondre i va produir diversos èxits per al quintet vocal The Stylistics, al mateix temps, va formar l’orquestra Soul City Symphony.

En la dècada dels setanta, irrompia amb força la música "disco", gènere musical on es barreja el rhythm and blues, el funk i el soul. Les discoteques de l’època generaven un nou ambient social, on la música tenia com a finalitat el ball. En general, en aquells locals, la gent ballava separada, no obstant això, en certs ambients llatins dels Estats Units, es va començar a ballar música "disco" en parella, creant un nou estil que van anomenar "Hustle", un terme que, entre altres accepcions, ve a significar "moguda".

L'any 1975, Van McCoy va publicar el disc instrumental "Disc Baby", es tractava del seu segon àlbum d’estudi, un treball llançat sota el nom Van McCoy & the Soul City Symphony. Inesperadament, el tema "The Hustle", una cançó de ritme hipnòtic, inclosa en la tercera pista del disc i que anava acompanyada d’uns compassats passos de ball, va arribar a la posició més alta de les llistes d’èxits nord-americanes.

"The Hustle" va proporcionar a Van McCoy el premi Grammy a la millor interpretació pop instrumental de l’any 1975. A més, publicada posteriorment en format single, el disc va vendre prop de deu milions de còpies a tot el món, convertint-se, segons l'acreditat diari The Washington Post, en l’èxit de música ballable (disco) més important de la dècada dels anys setanta.

Van McCoy mai va poder repetir l’èxit obtingut per "The Hustle", tot i que alguna de les seves composicions posteriors: "Party" (festa), "That's the joint" (això és la unió) i "Change with the times" (canvi amb el temps) van gaudir d’acceptable acollida comercial.