Pere Pubill Calaf, més conegut com a "Peret", va ser un cantant, guitarrista i compositor d'origen gitano nascut al número 15 del carrer de La Palma de Mataró. Màxim exponent de la rumba catalana, Peret va popularitzar aquest gènere arreu del món.
Aficionat des de molt petit a la guitarra i al cant, als dotze anys va formar el duet "Los Hermanos Montenegro" amb la seva cosina Pepi, debutant en un festival infantil al Teatre Tívoli de Barcelona. Posteriorment, va consolidar la seva trajectòria actuant durant anys en locals turístics de la comarca del Maresme i de la Costa Brava.
A mitjans dels anys seixanta, ja amb una desena de singles al mercat i sempre acompanyat de "sus gitanos", diversos dels seus títols, com "El muerto vivo" (una composició del colombià Guillermo González Arenas), van començar a experimentar un enorme èxit popular. Un cronista de l’època en va deixar testimoni amb aquest relat: "A les discoteques de moda, on habitualment es programa música pop anglosaxona i èxits de conjunts espanyols, es produeix, de sobte, un canvi brusc: Passada la mitjanit, el disc-jockey de torn aprofita per punxar rumbes d'en Peret".
El 1968, va publicar "Una lágrima", una versió rumbera de "Me pedías un beso" (un bolero del lletrista saragossà García del Val i dels mestres Genaro i Manuel Monreal) que va esclatar amb un èxit fulgurant, convertint-se en la cançó de l’estiu d'aquell any. En aquella època, la música de Peret —festiva, enganxosa i amb influències del flamenc, del pop i del rock— sonava de manera continuada a tot arreu: emissores de ràdio, televisió, màquines de discos, discoteques i festes populars.
L'any 1969, com a artista convidat al programa de TVE "Las Galas del Sábado" (presentat per Laura Valenzuela i Joaquín Prat), Peret va fer un pas poc habitual: va iniciar la seva actuació interpretant una cançó en català. Era la rumbeta autobiogràfica "El mig amic", un tema propi que ja havia enregistrat en format single l’any anterior.
El reconeixement internacional definitiu, però, l’obtindria l'any 1971 amb "Borriquito", una composició pròpia de lletra divertida i ingènua. La publicació va coincidir amb el boom del turisme a Espanya, un fet clau que va contribuir a la seva popularització arreu del món, especialment als Països Baixos i a Alemanya. També va tenir una gran acollida a molts països llatinoamericans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada