Banda nord-americana de pop-rock creada l'any 1974 a Nova York. La formació inicial estava integrada per Deborah Harry, la líder i l’aguda veu del grup; Clem Burke, a la bateria, Gary Valentine al baix; James Destri als teclats i Chris Stein a la guitarra solista. Blondie va iniciar la seva carrera artística dins del moviment "punk-rock", més tard, es decantaria pel corrent "new wave", una decisió que per a molts seguidors va ser com una traïció, però, aquest canvi, els va obrir les portes del gran públic.
L’any 1976, Blondie va comercialitzar el seu primer àlbum, un treball titulat, simplement, "Blondie", un disc que als Estats Units va passar sense pena ni glòria, però que va ser número 1 a Austràlia. Dos anys més tard, publiquen "Plastic letters" (cartes de plàstic), un altre elapé d’estudi que va tornar a punxar.
L'any següent, en el seu nou àlbum, "Parallel lines" (línies paral.leles), decideixen apostar fort, decantant-se per un estil musical més accessible, la corrent pop "new wave". A "Plastic letters", amb un acostament a la música "disco" s’hi troba una de les cançons més conegudes de Blondie, "Heart of glass" (cor de vidre), una composició de Deborah Harry i Chris Stein que, amb un ritme contagiós i un falset enganxós, va portar al quintet a encapçalar les llistes d'èxit mundials.
"Heart of glass" va haver de patir tres anys de maduració abans de convertir-se en èxit. Originalment enregistrada per Blondie l'any 1975, el seu ritme era molt més lent i la cançó es titulava "Once I had a love" (una vegada vaig tenir un amor). Tres anys després, la van tornar a enregistrar amb aquest mateix títol, aquesta vegada però, orientada més cap al pop-rock.
El videoclip promocional de "Heart of glass" és una postal de l'època. El clip mostra imatges panoràmiques de la vida nocturna del Nova York de finals de la dècada dels setanta, entre elles, una seqüència de la façana de la famosa discoteca Studio 54, en aquell temps, el bressol mundial de la música "disco", un fet que va portar a molta gent a creure que la cançó dels Blondie s’havia enregistrat en aquella coneguda sala de festes, tot i què, en realitat, sembla ser, que la actuació del grup es va gravar en un anònim local d’oci nocturn de Nova York.
Una vegada vaig tenir un amor i va ser genial.
Aviat vaig descobrir que tenia el cor de vidre,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada