Charles Edward Anderson Berry, conegut artísticament com Chuck Berry, va ser un compositor, intèrpret i guitarrista nord-americà nascut a St. Louis, una ciutat independent situada a l’estat de Missouri. Està considerat un dels músics més influents de la història del rock and roll, no en va té l'honor de ser un dels pioners d’aquest gènere musical.
Chuck Berry, en les seves actuacions, va fer cèlebre el "pas de l'ànec" (duckwalk), un moviment que consisteix a saltar amb un sol peu, mentre que l'altre es manté en l'aire, movent-lo cap amunt i cap avall; a més, gràcies a composicions com "Maybellene" (1955), "Roll over Beethoven" (1956), "Rock and Roll music" (1957), "Sweet little sixteen", "Carol" i la ja clàssica, "Johnny B. Goode", totes tres de l'any 1958, Chuck Berry va redefinir els elements del rhythm and blues, creant les bases del rock and roll.
El mes de novembre de 1964 dins l’àlbum "St Louis to Liverpool", Chuck Berry publica "You never can tell" (mai se sap), un tema on, sorprenentment, sobresurt el piano i el saxofon en lloc de la guitarra elèctrica. Una cançó que va composar durant la seva estada a la presó, acusat de violar la Llei Mann, una llei federal nord-americana, aprovada el 25 de juny de 1910, que tenia com a objectiu prohibir l'esclavitud blanca, transformant en delicte federal el fet de traslladar dones d'un estat a un altre amb "propòsits immorals".
Acusat de delicte sexual, Chuck Berry va ser condemnat a cinc anys de presó i al pagament de 5.000 dòlars de multa. La sentència va ser apel.lada pel seu advocat, invocant els comentaris racistes que el jutge havia deixat anar durant el judici. Per aquesta raó, finalment, la condemna seria rebaixada a tres anys, dels quals, el malaurat guitarrista n’acabaria complint una mica més de la meitat, un total de vint mesos.
La lletra de "You never can tell" descriu l’enllaç matrimonial d’una parella d'adolescents i com evoluciona, amb relativa comoditat, la seva vida marital: un modest apartament, un treball, un tocadiscos d’alta fidelitat, una bona col.lecció de singles (set-cents discos) i un cotxe trucat color vermell cirera de l'any 53, vehicle amb el qual, la parella viatja a Nova Orleans per a celebrar el seu primer aniversari de casament.
Com a detall curiós, cada un dels seus versos acaba amb l'enigmàtica frase "C'est la vie, say the old folks, it goes to show you never can tell" (així és la vida, diuen els vells, el que ve a demostrar que mai se sap).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada