María Trinidad Pérez de Miravete-Mille i Pascual del Riquelme, coneguda artísticament amb el diminutiu "Mari Trini", va ser una cantant i compositora espanyola nascuda a Singla, una pedania del terme murcià de Caravaca de la Cruz. Una artista que al llarg de la dècada dels anys setanta i meitat dels vuitanta va gaudir d'enorme popularitat i èxit comercial, tant a Espanya i a França com a la resta de països de parla hispana.
Una infecció renal crònica, combinada amb altres complicacions de salut, van marcar la seva infància i part de la seva adolescència, ja que la malaltia la va obligar a romandre sis anys postrada al llit; a més, el dolor i el fort tractament amb corticoides a què va ser sotmesa en aquell període, li va deformar part de la seva fisonomia.
Als quinze anys, recuperats els problemes de salut i a través d'uns contactes familiars, Mari Trini va conèixer al cèlebre director cinematogràfic nord-americà Nicholas Ray, un prohom que la va apadrinar, convertint-se, alhora, en el seu representant. En aquell temps, a inicis dels anys seixanta, Nicholas Ray regentava a Madrid una Sala de Festes anomenada Nika's, local madrileny on Mari Trini va començar a cantar, interpretant versions de temes internacionals de l'època.
Dos anys més tard, la cantant va emigrar a Londres i, posteriorment, a França, lloc on va residir cinc anys i on va iniciar la seva carrera professional, obtenint els seus primers èxits. Al país gal, Mari Trini va signar el seu primer contracte discogràfic, va ser amb la sucursal francesa d'EMI, companyia que li va editar tres EP's que incloïen un total de dotze cançons, cantades totes ells en francès i escrites per la cantautora murciana.
Una de les composicions més conegudes i reeixides de Mari Trini va ser, "Yo no soy esa", una balada feminista publicada l'any 1971 dins el seu tercer elapé d'estudi, l'àlbum "Escúchame".
"Yo no soy esa" és, probablement, la cançó que millor defineix la personalitat i el missatge reivindicatiu que Mari Trini volia transmetre: que les dones han de ser lliures per ser i actuar al marge dels estereotips creats i que caldria deixar de banda l'exigència masclista de ser dòcils, submises i sotmeses.
Yo no soy esa que tú te imaginas,
una señorita tranquila y sencilla,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada