Ann Lee Peebles és una cantant i compositora nord-americana de rhythm and blues i Memphis soul, coneguda per la seva veu potent i expressiva. Nascuda a Kinloch, un suburbi de Sant Louis (Missouri), Ann va créixer en una família profundament arrelada en la música gospel. Setena de l'onzena filla, el seu pare era el ministre de la Primera Església Baptista de Sant Louis, i la seva mare era cantant. Amb aquests referents, i com sol ser habitual, Ann va començar a cantar de ben petita al cor de l'església.
Els seus primers passos professionals en l'aspecte artístic es van materialitzar en un grup familiar creat pel seu avi, el Peebles Choir. Aquesta formació vocal actuava regularment pel circuit gospel del sud nord-americà. El Peebles Choir va arribar a ser teloner de la "reina del gospel", Mahalia Jackson, i va compartir escenari amb llegendes com Sam Cooke and the Soul Stirrers.
El pas definitiu cap al soul la va portar a Memphis, on va ser descoberta per Gene "Bowlegs" Miller i va signar amb el prestigiós segell Hi Records, la casa del productor Willie Mitchell. L'any 1969, Ann Peebles va publicar el seu senzill de debut, "Walk Away". A finals d'aquell mateix any, va editar el seu primer àlbum, "This is Ann Peebles", començant una sèrie de llançaments d'èxit durant la dècada de 1970.
Tot i tenir diversos èxits, la seva cançó més icònica va arribar l'any 1973 amb la climàtica "I Can't Stand The Rain" (No suporto la pluja), un tema compost per la pròpia Ann Peebles juntament amb Don Bryant —també compositor i el seu futur marit— i el DJ Bernard "Bernie" Miller.
La lletra de "I Can't Stand the Rain" reflecteix com la pluja que esquitxa la finestra porta dolços records a la protagonista, una evocació que es torna dolorosa en recordar un amor perdut, un noi que ja no està amb ella. El so inicial de la pluja a la cançó es va produir mitjançant un timbal electrònic d'última generació que s'acabava d'incorporar a l'estudi de Hi Records. Aquest efecte és acompanyat per un violí amb la tècnica pizzicato (pessigant les cordes amb la punta del dit).
Es diu que John Lennon era un gran admirador de la cançó. En un article publicat a la revista Billboard, Lennon va afirmar que "I Can't Stand the Rain" era una de les millors cançons que havia escoltat mai.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada