The Police

La madame que custodiava el semàfor

Influent trio britànic de pop-rock format el mes de desembre de 1976 a Londres i liderat pel vocalista, baixista i compositor, Gordon Matthew Thomas Sumner, més conegut com Sting (un nom que significa "fibló" en anglès i que deriva del jersei de rugbi a ratlles grogues i negres, estil abella, que el cantant acostumava a portar en la seva joventut).

Completava la formació, el guitarrista francès (cors), Henry Padovani, un component que aviat seria substituït per Andy Summers, un guitarrista molt més experimentat ja que, en aquella època, Andy comptava ja amb llarg recorregut en la música rock i, finalment, el bateria d'origen nord-americà, Stewart Copeland. Tres excel.lents instrumentistes d'amplis coneixements musicals.

A finals de 1977, The Police havia d'actuar a Paris en qualitat de teloners d'una banda no gaire coneguda; desgraciadament, el concert es va suspendre, a més, aquell dia es va espatllar l'atrotinat automòbil d'Andy i mentre el tres empenyien el cotxe sobre un pont parisenc els va agafar la pluja. Aquella nit, Copeland i Summers van anar al cinema a veure "Star Wars", Sting, per la seva part, va preferir sortir a passejar, deambulant tot sol pel barri de Pigalle, un indret on va quedar sorprès pel munt de madames de vida lleugera que exercien la prostitució.

Aquell passeig nocturn i l'ambient lasciu que va descobrir van inspirar a Sting, que l'endemà, va començar a esbossar una cançó, inicialment, a ritme de bossa nova, dedicada a una fictícia prostituta, una meretriu ubicada sota la llum vermella d'un semàfor a l'espera de clients, el seu nom: Roxanne. Posteriorment, amb la col.laboració de la resta del grup, Sting poliría el tema, adaptant-lo a ritme reggae i afegint-li un cor de veus d'estil punk.

"Roxanne" es va incloure en el primer àlbum de The Police, "Outlandos d'amour" (proscrits d'amor?), un excel.lent disc publicat el mes de novembre de 1978, probablement, un dels millors treballs de la banda. Un àlbum on sonen clàssics del grup com ara, la citada "Roxanne", "So lonely" (tan sols) o "Can't stand losing you" (no suporto perdre't).

Sembla ser que el riure que se sent en la introducció de "Roxanne" es deuen al fet que mentre s'enregistrava la cançó, Sting va ensopegar amb un piano, provocant, per efecte del cop, la curiosa nota musical que se sent a l'inici i les rialles dels companys presents a l'estudi.