Mítica figura del reggae, Bob Marley va esdevenir el gran difusor internacional d'aquest gènere musical jamaicà i un dels principals representants del moviment espiritual rastafari, del qual era un membre compromès. A partir de 1974, va encapçalar la banda Bob Marley & The Wailers, amb el suport del grup instrumental The Wailers i del trio vocal femení I Threes.
The Wailers comptava amb els germans Barrett: Carlton, a la bateria, i Aston "Family Man", al baix. A la guitarra hi havia Al Anderson, mentre que Tyrone Downie i Earl "Wya" Lindo s'encarregaven dels teclats i Alvin "Seeco" Patterson, de la percussió. Amb el pas dels anys, la formació va incorporar altres músics, com el guitarrista Junior Marvin. Per la seva banda, el trio I Threes estava integrat per Rita Marley —l'esposa de Bob—, Judy Mowatt i Marcia Griffiths.
El primer àlbum publicat sota el nom de Bob Marley & The Wailers va ser "Natty Dread", un disc aparegut l'octubre de 1974 que prenia el títol d'un terme associat a la cultura rastafari. Entre les seves cançons destacava "No Woman, No Cry" (No, dona, no ploris), una composició que acabaria convertint-se en un dels grans himnes del cantant jamaicà.
La cançó apareix acreditada oficialment a Vincent "Tata" Ford, un bon amic de Marley que vivia al barri de Trenchtown, a Kingston, i que gestionava un menjador popular per a persones necessitades. Segons diverses fonts, Bob Marley hauria estat el veritable autor de la composició, però hauria cedit els drets d'autoria a Ford per ajudar-lo econòmicament i permetre-li continuar amb la seva tasca solidària.
També s'ha especulat que la cançó podria tenir una dimensió més personal i estar relacionada amb la seva esposa, Rita Marley. Segons algunes interpretacions, les paraules de consol del tema podrien anar adreçades a ella, que havia de conviure amb les llargues absències del músic i les dificultats de la seva relació. Fins i tot s'ha suggerit que la cançó podia ser una manera indirecta de demanar-li perdó per les seves infidelitats.
Sigui com sigui, "No Woman, No Cry" ha esdevingut una de les cançons més celebrades del repertori de Bob Marley.
La versió en directe publicada al disc "Live!" (1975), enregistrada al Lyceum de Londres, va contribuir decisivament a consolidar-ne la popularitat internacional.
En la classificació de les 500 millors cançons de tots els temps elaborada per la revista nord-americana Rolling Stone el 2010, "No Woman, No Cry" ocupava el trenta-setè lloc.
En l'actualització de la llista publicada l'any 2021, però, va passar a ocupar la posició cent quaranta.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada