Bob Marley & The Wailers

No ploris, nena, tornarè tard

Mítica formació de reggae i ska creada l'any 1974 a Kingston, la capital de la illa caribenya de Jamaica. Una banda liderada pel guitarrista, compositor i cantant Bob Marley (Robert Nesta Marley), màxim difusor del moviment espiritual rastafari, del qual era membre compromès i amb el suport de The Wailers i el trio vocal femení I Threes.

La Wailers band estava formada pels germans Barret: Carlton a la bateria i Aston "Family man" al baix; els guitarristes, Junior Marvin i Al Anderson; els teclistes, Tyrone Downie i Earl "Wya" Lindo i, finalment, Alvin "Seeco" Patterson a la percussió. Per la seva banda, el trio I Threes estava compost per Rita Marley (la dona de Bob Marley), Judy Mowatt i Marcia Griffiths.

El primer àlbum comercialitzat sota el nom de Bob Marley & The Wailers va ser batejat amb el terme rastafari "Natty dread", un disc publicat el mes d'octubre de 1974 que incloïa, entre d'altres, "No woman, no cry" (dona, no ploris), un dels primers èxits mundials del grup, un tema acreditat al cantautor jamaicà Vincent "Tata" Ford, un bon amic de Marley i la persona que va donar a Marley les primeres lliçons a la guitarra del referent reggae.

Diverses fonts asseguren que Bob Marley era realment l'autor de "No woman, no cry", una composició que va cedir a Vicent Ford com a agraïment a la seva amistat i als ajuts alimentaris rebuts per aquest durant l'etapa adolescent en la qual, el cantant jamaicà no passava per la seva millor època, després que la seva mare, que s'havia tornat a casar, se n'anés als Estats Units i ell no hagués volgut anar a viure amb el seu pare, convertint-se, durant un cert període de temps, en un "homeless", una persona sense sostre.

S'especula amb el fet que Bob Marley va escriure expressament "No woman, no cry" per a la seva esposa, Rita, que en aquell temps patia depressions, sembla ser, com a conseqüència de les reiterades absències de Marley. També es rumoreja que el que pretenia realment Bob Marley amb les estrofes de "No woman, no cry" era intentar rescabalar a la seva dona de les contínues infidelitats que ell li infligia, era la seva peculiar manera de demanar perdó.

D'acord amb la classificació elaborada per la revista nord-americana Rolling Stone, "No woman, no cry" ocupa el trenta-setè lloc de la llista de les 500 millors cançons pop-rock de tots els temps.