De nom complert, Nicholas Drain Lowe, Nick Lowe és un cantant, compositor i productor discogràfic nascut a Walton-on-Thames, un municipi britànic situat al sud-est d'Anglaterra. Una destacada personalitat dins de la indústria musical britànica; a banda de cantar, Nick Lowe toca la guitarra, el baix, el piano i l'harmònica.
En els seus inicis, Nick Lowe va formar part de nombroses bandes, la més coneguda d'elles, segurament, va ser Kippington Lodge, un grup que a principis de 1969 es va transformar en Brinsley Schwarz erigint-se en una de les formacions líders de l'anomenat pub-rock, un estil precursor del punk i de la new wave.
Brinsley Schwarz es va disoldre l'any 1975 i Lowe, amb el recolzament de la discogràfica United Artists, va iniciar una carrera en solitari. Amb aquest segell va editar els singles "Bay City Rollers We love you" (Bay City Rollers, t'estimem) i "Let's go to the disc" (anem a la discoteca), uns discos poc comercials que no van gaudir de gaire èxit.
La seva següent etapa la cobriria amb el segell independent Stiff Records, companyia amb la qual, l'any 1976, va publicar "So it goes" (així funciona), una composició ben rebuda per la crítica però que no va trobar gaire suport comercial. Poc després, va fitxar per Radar Records, un segell creat per un dels membres cofundadors de Stiff Records. Amb aquesta discogràfica, Lowe va publicar l'àlbum "Jesus of Cool" (1978), un disc que comercialment va funcionar força bé gràcies al senzill "I love the sound of breaking glass" (m'encanta el so de trencar vidres).
El divertit videoclip promocional de "Cruel to be kind" recrea fictíciament el casament de Nick Lowe amb la cantant nord-americana de country, Carlene Carter, fillastra de Johnny Cash (un fet verídic en la vida real).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada