Excel.lent quartet uruguaià creat a mitjans de l'any 1964 a Montevideo. Està considerada una de les millors bandes llatinoamericanes pop/rock de l'època, un acreditat grup que va desenvolupar una intensa activitat artística tant a l'Uruguai com a l'Argentina on va esdevenir un fenomen musical, sent també àmpliament populars a la resta de països sud-americans.
Una formació molt influenciada per The Beatles, tant en l'aspecte musical com en l'estètic. Sens cap mena de dubte, Los Shakers van ajudar a difondre el pop-rock d'influència britànica a tota l'Amèrica Llatina.
Integraven Los Shakers: Hugo Fattoruso, guitarra solista, teclats, harmònica i veu cantant; Osvaldo Fattoruso, el seu germà petit, guitarra rítmica, percussió i veus; Roberto "Pelín" Capobianco al baix i veus, i Carlos "Caio" Vila, a la bateria i veus. A diferència de molts conjunts de l'època d'estil similar, Los Shakers treballaven amb material completament propi, quasi tot ell, interpretat en anglès i, ocasionalment, en espanyol.
El segon single de Los Shakers, un treball publicat el mes de juliol de 1965 i cantat en anglès, traspuava un so i una personalitat fortament emparentada amb el segell beatle. El disc incloïa "Break it all" (trenqueu-ho tot) i "More" (més), la primera d'elles, una composició dels germans Fattoruso (lletra de Osvaldo i música de Hugo) desplega un ritme molt enganxós, un tema que es va convertir en el primer gran èxit de la banda.
Uns mesos més tard, la banda publica el seu primer àlbum, l'homònim, "Los Shakers", un elapé editat a Argentina i integrat per temes propis i un cover, una versió en espanyol del "Ticket to ride" dels Beatles titulada "Boleto para pasear". Un disc amb una qualitat tècnica inusual en aquell període per a una banda del Con Sud Americà que va ser tot un èxit de vendes.
Sobradament capacitats per a competir a escala internacional, Los Shakers van tenir una vida molt curta, tot just van subsistir quatre anys, del 1964 al 1968. En aquest breu període van editar tres excel.lents àlbums: "Los Shakers" (1965), "Shakers for you" (1966) i "La conferencia secreta del Toto's Bar" (1968).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada