Cantautor força sui generis nascut a Palma de Mallorca, fou un artista de marcat caràcter transgressor i iconoclasta que compta amb una de les trajectòries més singulars de la cultura catalana recent.
L'any 1964, Pau Riba va formar el duo Els Troba-2 amb el seu cosí segon i company de classe, Jordi Casassas. Al mateix temps, va començar a escriure les seves primeres composicions. A mitjans dels anys seixanta, va sol·licitar que se l'admetés al col·lectiu Els Setze Jutges, l'agrupació de cantautors impulsors de l'emergent moviment de la Nova Cançó. Tanmateix, no el van acceptar per la manca de coincidència musical i estètica amb el corrent majoritari dels Jutges.
Com a rèplica, l'any 1967, Pau Riba va formar amb diversos amics el Grup de Folk, una agrupació mig catòlica, mig progressista, amb un nombre variable de membres que defensaven una cançó en català popular i combativa. Aquell mateix any, va editar el seu primer EP, un disc que inclou tres composicions seves: "Taxista!", "El matí de Sant Esteve" i "Aquest carrer m'és prohibit".
L'any 1970, Pau Riba va publicar el seu primer àlbum en solitari, "Dioptria", un LP essencial de la discografia pop-rock en català. Aquest disc, que tot i que es va publicitar com un doble àlbum, en realitat consta de dos discos separats. El primer, amb una sonoritat clarament d'estil rock, va comptar amb el reforç del grup Om, format pels excel·lents músics Toti Soler i Jordi Sabatés. La base d'acompanyament del segon disc —un treball editat l'any següent, més acústic i proper al folk— està formada per Josep Maria Clua i Jordi Batiste (Ia & Batiste).
Noia de porcellana,
buscava una ànima dintre teu.
I això era com buscar,
papallones blanques damunt la neu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada