Cantautor força sui generis nascut a Palma de Mallorca, un artista de marcat caràcter transgressor i iconoclasta i que compta amb una de les trajectòries més singulars de la cultura catalana recent.
L'any 1964, Pau Riba forma amb el seu cosí segon i company de classe, Jordi Casassas, el duo Els Troba-2. Al mateix temps, comença a escriure les seves primeres composicions. A mitjans dels anys seixanta, sol.licita que se'l admeti al col.lectiu Els Setze Jutges, l'agrupació de cantautors impulsors de l'emergent moviment de la Nova Cançó, però aquests no l'accepten per la manca de coincidència musical i estètica de la corrent majoritària dels Setze Jutges.
Com a rèplica, l'any 1967, Pau Riba forma amb diversos d'amics, el Grup de Folk, una agrupació mig catòlica, mig progressista, que compta amb un nombre variable de membres, defensors tots ells, d'una cançó en català popular i combativa. Aquell mateix any, Pau Riba edita el seu primer EP, un disc que inclou tres composicions seves: "Taxista!", "El matí de Sant Esteve" i "Aquest carrer m'és prohibit".
L'any 1970, Pau Riba publica el seu primer àlbum en solitari, "Dioptria", un elapé essencial de la discografia pop-rock en català. Un disc que, tot i que es publicita com un doble àlbum, en realitat són dos discos separats. El primer d'ells, amb una sonoritat clarament d'estil rock, compta amb el reforç del grup Om, la formació dels excel.lents músics Toti Soler i Jordi Sabatés. La base d'acompanyament del segon disc, un treball editat l'any següent, més acústic i més proper al folk, esta formada per Josep Maria Clua i Jordi Batiste (Ia & Batiste).
Noia de porcellana,
buscava una ànima dintre teu,
i això era com buscar,
papallones blanques damunt la neu,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada