Quartet pop de curta trajectòria creat l'any 1967 al municipi turístic de Fuengirola, localitat malaguenya situada a la Costa del Sol. Un grup inicialment format per tres músics andalusos: Francisco Doblas (guitarra solista), José Sierra "Pepín" (guitarra rítmica) i José Ramón Moreno "Timmy" (bateria) i un alacantí, Manuel José "Manolo" Galván (cantant i baix), el líder de la banda.
Després de superar a empentes i rodolons una primera etapa no gaire reeixida, l'any 1968 aconsegueixen signar contracte amb la discogràfica Belter, juntament amb una oferta per a participar com a concursants a la desena edició del Festival Español de la canción de Benidorm, un certamen que els proclama guanyadors, al costat d'un encara desconegut Julio Iglesias i interpretant, individualment, la composició escrita pel propi Julio Iglesias "La vida sigue igual".
Los Gritos s'embutxaquen un guardó de 15.000 pessetes (90 euros) en efectiu, Julio Iglesias també guanya el premi a la millor composició i per aquest motiu, s'emporta 100.000 pessetes (600 euros) més. Aquest triomf catapulta a Julio Iglesias i, en menor mesura, a Los Gritos a la fama. A partir d'aquell moment, no falten les ofertes d'actuació i el grup comença a publicar singles, el primer d'ells inclou "La vida sigue igual" i "Los molinos de la Mancha".
Especialistes en Festivals, aquell mateix any guanyen el segon premi del I Festival Internacional de la Canción de Málaga interpretant "Vuelvo a mi tierra", un tema de Manolo Galván. Un any més tard, tornen a participar al Festival español de la canción de Benidorm amb "Adios verano, adios amor", un tema del Dúo Dinámico. En aquella ocasió, però, el resultat obtingut no els hi va tan bé.
L'any 1970, participen al V Festival de la Canción del Atlàntico que es celebra a Puerto de la Cruz, Tenerife, allà obtenen el tercer premi amb "Sentado en la estación", un tema melòdic escrit per Manolo Galván.
L'ùltima estrofa de "Sentado en la estación" diu: "Tú emprendes tu camino, yo empezaré el mío sin ti", sembla una premonició, ja que al cap de poc temps, el grup es desfà. Poc desprès, amb el folklòric nom de La Zarzamora es reconverteixen en quintet, una formació de curta durada, només subsisteix un any i mig. L'any 1972, Manolo Galván inicia un nou projecte en solitari, una carrera de notable èxit, sobretot a Argentina, on el vocalista fixa la seva residència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada