Quartet pop de curta trajectòria creat l'any 1967 al municipi turístic de Fuengirola, localitat malaguenya situada a la Costa del Sol. El grup estava format inicialment per tres músics andalusos —Francisco Doblas (guitarra solista), José Sierra "Pepín" (guitarra rítmica) i José Ramón Moreno "Timmy" (bateria)— i un alacantí, Manuel José "Manolo" Galván (cantant, baix i líder de la banda).
Després de superar, a empentes i rodolons, una primera etapa no gaire reeixida, l'any 1968 aconsegueixen signar contracte amb la discogràfica Belter. Alhora, reben l’oferta per participar com a concursants a la desena edició del Festival Español de la Canción de Benidorm, un certamen que els proclama guanyadors al costat d’un encara desconegut Julio Iglesias, interpretant —cadascú per separat— la composició escrita pel mateix Iglesias, "La vida sigue igual".
Los Gritos s’embutxaquen un guardó de 15.000 pessetes (uns 90 euros) en efectiu. Julio Iglesias, per la seva banda, guanya també el premi a la millor composició i s’endú 100.000 pessetes (uns 600 euros) més. Aquell triomf catapulta Julio Iglesias —i, en menor mesura, Los Gritos— a la fama. A partir d’aquell moment, no els falten les ofertes d’actuació i comencen a publicar singles. El primer d’ells inclou "La vida sigue igual" i "Los molinos de La Mancha".
Especialistes en festivals, aquell mateix any queden segons al I Festival Internacional de la Canción de Málaga, interpretant "Vuelvo a mi tierra", un tema de Manolo Galván. Un any més tard tornen a participar al Festival Español de la Canción de Benidorm amb "Adiós verano, adiós amor", un tema del Dúo Dinámico. En aquella ocasió, però, el resultat no els va anar tan bé.
El 1970 participen al V Festival de la Canción del Atlántico, celebrat a Puerto de la Cruz (Tenerife), on obtenen el tercer premi amb "Sentado en la estación", un tema melòdic escrit per Manolo Galván.
L’última estrofa de "Sentado en la estación" diu: "Tú emprendes tu camino, yo empezaré el mío sin ti...". Sembla una premonició, ja que, poc temps després, el grup es desfà. Poc després, amb el folklòric nom de La Zarzamora, es reconverteixen en quintet —una formació de curta durada que només subsisteix un any i mig. L’any 1972, Manolo Galván inicia un nou projecte en solitari, una carrera de notable èxit, sobretot a l’Argentina, on el vocalista acaba fixant la seva residència.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada