Kansas

Pols som i en pols ens convertirem,... amén

Banda nord-americana de rock progressiu i experimental formada l'any 1970 a Topeka, la capital de l'estat de Kansas. Creada per tres companys d'institut: el baixista David Hope, el bateria Phil Ehart i el guitarrista Kerry Livgren; més tard s'hi afegiria el vocalista Lynn Meredith, els teclistes Don Montre i Dan Wright i el saxofonista Larry Baker.

Després d'una sèrie de canvis, la formació de Kansas es va consolidar amb Hope, Ehart, Livgren, el violinista Robby Steinhardt, el teclista i vocalista Steve Walsh i el guitarrista Rich Williams.

El seu elapé de debut, l'homònim "Kansas", un disc publicat el mes de març de 1974, revelava la influència dels grups britànics de rock progressiu sobre el sextet nord-americà. Aquest influx va continuar persistint en el seu segon àlbum, un treball editat el mes de febrer de 1975 amb el pompós títol de "Song for America" (cançó per a Amèrica), un elapé que, tot i què no va vendre gaire, va aconseguir aportar popularitat al grup i omplir els seus concerts.

El mes d'octubre de 1977, Kansas treu el seu cinquè àlbum d'estudi, "Point of know return" (punt de retorn), un disc que incloïa l'emblemàtica i exitosa "Dust in the wind" (pols en el vent), una suau balada recoberta d'una lletra de contingut filosòfic, un tema que, comercialitzat l'any següent en format single, va despatxar més d'un milió de còpies només als Estats Units. "Dust in the wind" contrasta visiblement amb l'estil musical que fins aleshores, caracteritzava a la banda.

Kansas
"Dustin in the wind", una composició original del guitarrista Kerry Livgre és, alhora, un del primers temes acústics de Kansas i amb tota seguretat, el seu èxit més destacat. Amb el temps, "Dust in the wind" s'ha convertit en un clàssic, en una de les balades rock més famoses de la història.

Es tracta d'un tema d'estil AOR (Adult Oriented Rock o rock per adults), interpretat amb dues guitarres acústiques de sis cordes tocades al uníson, una d'elles amb afinació estàndard i l'altra, amb afinament "Nashville tuning", una acció que crea l'efecte auditiu d'estar sentint una guitarra de dotze cordes. També és de justícia destacar el memorable solo de violí de Robby Steinhardt.