Formació britànica de rock dur, una de les bandes pioneres d'aquest subgènere musical. En format de quintet, fou creada l'any 1968 a Hertford, la capital del comtat anglès de Hertfordshire. Deep Purple ha sofert múltiples canvis en la seva formació al llarg de la seva carrera, les seves quatre primeres alineacions són sovint etiquetades com "Mark I", "II", "III" i "IV". La "Mark II", formada per Ian Gillan (veu cantant), Ritchie Blackmore (guitarra), Jon Lord (teclats), Ian Paice (bateria) i Roger Glover (baix), està considerada la formació més clàssica i la més venerada de tota la seva història.
El 21 d'abril de 1968, en els estudis Pye de Londres, Deep Purple va enregistrar el seu primer senzill, "Hush" (silenci), una cançó original del cantautor nord-americà Joe South que es va convertir en el seu primer èxit, un títol que va assolir el quart lloc de les llistes d'èxits dels Estats Units. No obstant això, la banda no aconseguiria ser profeta en la seva terra, ja que "Hush" va passar completament desapercebuda al Regne Unit, lloc on encara trigaria un temps a ser considerada com el que era, una gran banda de rock.
El mes de juny de 1970, surt a el mercat el quart disc d'estudi de la banda i el primer amb l'alineació Mark II, un àlbum que porta el títol de "Deep Purple in rock" i que els va convertir en una veritable institució del rock dur, un treball que marca el canvi definitiu de so de Deep Purple, passant de ser una banda pop/rock amb tocs psicodèlics i progressius a ser una de les formacions de hard rock més sòlides del moment.
Dins "Deep Purple in rock" es troben cançons clau dins de la història del grup, com "Child in time" (nens a l'hora), "Speed King" (el rei de la velocitat), "Into the fire" (dins del foc) o "Black night" (negra nit), un del títols més representatius de la banda (juntament amb "Smoke in the water" (fum a l'aigua)). Inicialment, "Black night" no va aparèixer a l'àlbum "In rock" però, editada en format single, va aconseguir el segon lloc de les llistes d'èxits del Regne Unit.
Els cinc integrants de Deep Purple van estar diverses hores tractant de buscar la inspiració per a la peça que els demanava la discogràfica, fins que Ritchie Blackmore va agafar la seva Fender Stratocaster i es va posar a tocar un riff molt semblant al de la versió de "Summertime" (estiu) que Ricky Nelson havia comercialitzat l'any 1962.
D'aquí va sortir "Black night", un dels seus grans èxits i el senzill de Deep Purple que més alt ha arribat a les llistes britàniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada