Formació britànica de rock dur, una de les bandes pioneres d’aquest subgènere musical. Creada l’any 1968 en format de quintet a Hertford, la capital del comtat anglès de Hertfordshire. Deep Purple ha patit múltiples canvis en la seva formació al llarg de la seva carrera. Les seves quatre primeres alineacions són sovint etiquetades com a “Mark I”, “II”, “III” i “IV”. La “Mark II”, integrada per Ian Gillan (veu), Ritchie Blackmore (guitarra), Jon Lord (teclats), Ian Paice (bateria) i Roger Glover (baix), està considerada la formació més clàssica i venerada de tota la seva història.
El 21 d’abril de 1968, als estudis Pye de Londres, Deep Purple va enregistrar el seu primer senzill, “Hush” (Silenci), una cançó original del cantautor nord-americà Joe South que es va convertir en el seu primer gran èxit. El tema va assolir el quart lloc a les llistes dels Estats Units. No obstant això, la banda no va aconseguir ser profeta a la seva terra, ja que “Hush” va passar completament desapercebuda al Regne Unit, on encara trigaria un temps a ser reconeguda com el que realment era: una gran banda de rock.
El juny de 1970 va sortir al mercat el quart disc d’estudi de la banda —i el primer amb l’alineació Mark II—, titulat “Deep Purple in Rock”, un àlbum que els va convertir en una autèntica institució del rock dur. Aquest treball marca el canvi definitiu de so de Deep Purple, que va passar de ser una banda de pop-rock amb tocs psicodèlics i progressius a convertir-se en una de les formacions de hard rock més sòlides del moment.
Dins “Deep Purple in Rock” hi trobem cançons clau dins la història del grup, com ara “Child in Time”, “Speed King”, “Into the Fire” o “Black Night”, un dels títols més representatius de la banda (juntament amb Smoke on the Water). Inicialment, “Black Night” no va aparèixer a l’àlbum "In Rock", però editada com a senzill va aconseguir el segon lloc de les llistes britàniques.
Els cinc integrants de Deep Purple van passar diverses hores buscant inspiració per a la peça que els demanava la discogràfica, fins que Ritchie Blackmore va agafar la seva Fender Stratocaster i va començar a tocar un riff molt semblant al de la versió de “Summertime” que Ricky Nelson havia publicat l’any 1962.
D’aquí en va sortir “Black Night”, un dels seus grans èxits i el senzill de Deep Purple que més alt ha arribat a les llistes d'èxits del Regne Unit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada