Sobrenom artístic de Ronald William Wycherley, Billy Fury va ser un cantant i compositor britànic de estil pop/rock nascut al barri del Dingle del municipi anglès de Liverpool, el mateix districte on, tres mesos més tard, a poca distància del domicili de Fury, la senyora Elsie Gleave Parkin donaria llum a un altre famós instrumentista: Richard Starkey (Ringo Starr).
Vocalista anglès d'eloqüents similituds tant físiques com vocals amb Elvis Presley, va ser un dels primers intèrprets britànics d'estil rock and roll, un músic que en la dècada dels anys seixanta, tot i que no va assolir cap número 1, va aconseguir igualar el rècord ostentat pels Beatles de incloure 24 cançons a les llistes britàniques d'èxits.
Als onze anys, Fury va rebre la seva primera lliçó de piano i, tres anys més tard, va posseir la seva primera guitarra. Més tard, integrat plenament dins el característic ambient Mersey Beat de Liverpool, va crear el seu propi conjunt, la banda Formby Sniffle Group, un combo que actuava en pubs i cafès del municipi. Desprès, lideraria el grup The Blue Flames, la formació on militava el conegut cantant i teclista britànic Georgie Fame.
A inicis de 1959, editat per la discogràfica Decca, Fury publica en format single el seu primer èxit: "Maybe tomorrow" (potser demà), un tema que va assolir la divuitena posició de les llistes d'èxits del Regne Unit. Al mes de març de 1960, el seu èxit "Colette" va arribar a la novena posició del rànquing, dos meritoris triomfs als quals seguirien, "That's love" (això és amor) i, poc més tard, el seu primer àlbum, "The Sound of Fury" (el so de Fury), un dels primers elapés britànics de rock and roll.
De salut molt fràgil, doncs patia una greu malaltia cardíaca produïda per unes febres reumàtiques que va tenir de petit, Billy Fury va deixar aquest món l'any 1983 a l'edat de 42 anys, els mateixos que tenia Elvis Presley quan, també, ens va dir adéu per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada