Billy Stewart

Brrrrrrrrrrrrrrrrrr, ja som a l'estiu

Cantant i pianista nord-americà nascut a Washington D.C., la capital federal dels Estats Units. Un vocalista que destaca pel seu particular estil d'improvisació vocal. A banda de cantant, Stewart va ser considerat un dels millors pianistes de rhythm and blues de l'època, un fet que es pot apreciar repassant la seva dilatada producció discogràfica.

Nascut al si d'una família bastant humil, als nou anys, Billy ja tocava el piano, i als dotze, juntament amb els seus tres germans petits: Johnny, James i Frank, formava part del quartet de gospel The Four Stewart Brothers.

En l'aspecte artístic, Billy Stewart va ser descobert, no com a cantant, sinó per la seva destresa com a pianista. Mentre actuava en una gira, el llegendari guitarrista nord-americà Bo Diddley va escoltar Billy Stewart tocar el piano entre bastidors i, a l'acte, li va oferir feina com a teclista de la seva banda. L'any 1956, gràcies a la connexió amb Diddley, Billy Stewart va enregistrar el seu primer disc en solitari, el single "Billy's Blues".

Posteriorment, a través de diversos segells discogràfics, Billy va editar uns quants discos més, uns vinils que no van tenir gaire èxit comercial. Tot i això, l'any 1965, Billy Stewart va publicar el senzill "I Do Love You", una balada d'estil rhythm and blues que va aconseguir un èxit bastant notori, arribant al Top 10 de les llistes de R&B.

L'any 1966, Billy Stewart va publicar l'àlbum "Unbelievable". Un LP amb estàndards de jazz i pop que incloïa una radical versió de la clàssica ària de l'òpera "Porgy and Bess", "Summertime", un tema original del compositor nord-americà George Gershwin. Aquesta va representar la cançó més destacada de Stewart. Editada en format senzill, el disc es va posicionar al Top 10 de les llistes d'èxits dels Estats Units, tant a les llistes de música pop com a les de rhythm and blues.

Curiosament, de totes les nombroses versions que s'han fet del "Summertime" de Gershwin, l'adaptació de Billy Stewart ha estat una de les més innovadores, ja que, a banda d'un beat molt més rítmic, Stewart hi va incorporar el seu famós estil vocal i les seves improvisacions.

Malauradament, la carrera de Billy Stewart es va truncar sobtadament a l'edat de 32 anys i en ple èxit. Va ser el 17 de gener de 1970 quan el Ford Thunderbird que ell conduïa, es va estavellar en un pont situat prop del municipi de Smithfield (Carolina del Nord) i va caure al riu Neuse.

Un fatídic accident que també va segar la vida de tres components de la seva banda.