Cantant i pianista nord-americà nascut a Washington D.C., la capital federal dels Estats Units d'Amèrica. Un vocalista que destaca pel seu particular estil d'improvisació vocal. A banda de cantant, Billy Stewart està considerat un dels millors pianistes de rithm and blues de l'època, un fet que es pot apreciar repassant la seva dilatada producció discogràfica.
Nascut al si d'una família bastant humil, als nou anys, Billy ja tocava el piano, i als dotze, juntament amb els seus tres germans petits: Johnny, James i Frank, formava part del quartet de gospel The Four Stewart Brothers.
En l'aspecte artístic, Billy Stewart va ser descobert, no com a cantant, sinó per la seva destresa com a pianista. Mentre actuava en una gira, el llegendari guitarrista nord-americà Bo Diddley va escoltar a Billy Stewart tocar el piano entre bastidors; a l'acte, li va oferir feina com a teclista de la seva banda. L'any 1956, gràcies a la connexió amb Diddley, Billy Stewart va enregistrar el seu primer disc en solitari, el single "Billy's Blues".
Posteriorment, a través de diversos segells discogràfics, Billy va editar uns quants discos més, uns vinils que no van tenir gaire èxit comercial. Tot i això, l'any 1965, Billy Stewart va publicar el senzill "I do love you" (Jo t'estimo) una balada d'estil rithm and blues que va aconseguir un èxit bastant notori i que en aquell moment, es va convertir en una de les seves cançons més conegudes.
L'any 1966, Billy Stewart publica l'àlbum "Unbelievable" (increïble). Un elapé amb estàndards de jazz i pop que incloïa una radical versió de la clàssica ària de l'òpera Porgy and Bess, "Summertime" (estiu), un tema original del compositor nord-americà George Gershwin. "Summertime" va representar una de les cançons més destacades de Stewart. Editada en format single, el disc es va posicionar al "Top Ten" de les llistes d'èxits dels Estats Units, tant a les llistes de música pop com a les de rhythm and blues.
Malauradament, la carrera de Billy Stewart es va truncar sobtadament a l'edat de 32 anys i en ple èxit. Va ser el 17 de gener de 1970 quan, camí de Washington i a plena llum del dia, el Ford Thunderbird que ell conduïa, un vehicle adquirit dotze dies abans, es va estavellar en un pont situat prop del municipi de Smithfield i va caure al riu Neuse. Un fatídic accident que també va segar la vida de tres components de la seva banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada