Reconegut guitarrista i cantant britànic de blues-rock i heavy metal nascut a Belfast, la capital d'Irlanda del nord. Gary Moore estava considerat un dels millors guitarristes de les Illes Britàniques. Un music que va destacar en totes les alineacions dels grups que va format part, notables formacions, com ara, Thin Lizzy, Colosseum II o Skid Row.
Un excel.lent guitarrista caracteritzat per la seva tècnica, una tècnica extremadament virtuosa. També per la seva capacitat per a transmetre elevades dosis de sensibilitat emocional amb els seus solos de guitarra.
Gary Moore va iniciar la seva carrera artística formant part en la seva joventut, d'una banda que es deia The Boys. Al cap de poc temps, amb tot just 16 anys, es va incorporar a la formació de blues/rock Skid Row. Mentre formava part dels Skid Row, el grup va entrar en contacte amb Peter Green, el guitarrista de la banda britànica Fleetwood Mac; a través d'ell, Skid Row va aconseguir un grapat d'actuacions obrint els concerts dels Fleetwood Mac.
L'any 1973, després d'abandonar Skid Row i sota el nom de The Gary Moore Band, el guitarrista nord-irlandès publica "Grinding Stone" (molent pedra), un elapé que es pot considerar el seu primer àlbum en solitari, i sis anys més tard, concretament, l'any 1979, publica en format single "Parisienne walkways" (passeig parisenc), una cançó extreta del seu segon elapé en solitari, "Back on the streets" (tornada als carrers). Parisienne walkways" va assolir la vuitena posició de les llistes de singles del Regne Unit.
En aquell període, "Parisienne walkways" es va convertir en una de les cançons més conegudes de Gary Moore. Es tracta d'una balada emocional, una mica malenconiosa, escrita pel propi Gary Moore juntament amb Phil Lynott, el líder de la banda dublinesa Thin Lizzy que, a més, col.labora en la producció del disc aportant la veu cantant i tocant el baix.
En principi, "Parisienne walkways" havia de ser un tema instrumental però, finalment, els dos músics van decidir incloure algunes estrofes vocals perquè el tema fos una mica més comercial. La melodia de "Parisienne walkways" recorda molt el tema "Blue Bossa", un estàndard de jazz compost pel trompetista texà, Kenny Dorham.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada