Banda creada l'any 1963 a Chicago sota el lideratge del harmonicista i cantant Paul Butterfield. Una formació que va destacar per la seva fusió del blues tradicional amb el rock, el jazz i el rhythm and blues, contribuint així, a expandir el blues a un públic més ampli i divers. Durant la dècada dels seixanta, la Paul Butterfield Blues Band va gaudir de gran popularitat, sobretot, dins el circuit de concerts i festivals, actuant al Fillmore West de San Francisco i al de Nova York, al Newport Folk Festival, al Monterey Pop Festival i al Festival de Woodstock.
A principis dels anys seixanta, Paul Butterfield va establir amistat amb el guitarrista de blues Elvin Bishop. En aquella època, Butterfield es dedicava més a tocar la guitarra que l'harmònica. No obstant això, després de sis mesos actuant junts, va decidir dedicar-se exclusivament a l'harmònica.
Amb Butterfield com a cantant solista i fent-se càrrec de l'harmònica i Bishop a la guitarra, el duet va rebre una oferta per a actuar regularment al Big John's Chicago Blues Club, un local situat al casc antic de Chicago. L'any 1963, els dos músics van convèncer al baixista Jerome Arnold i al bateria Sam Lay per a formar una banda. L'èxit d'aquest grup en el Big John's, va captar l'interès de Paul A. Rothchild, un reconegut productor discogràfic que va propiciar el seu debut discogràfic.
El mes de juliol de 1965, la Butterfield Blues Band va ser contractada per fer dues sessions al Newport Folk Festival: una actuació la primera nit i un taller de blues l'endemà. Entre els artistes participants en l'esmentat esdeveniment estava Bob Dylan. Després de presenciar la seva primera actuació, Dylan va convidar a la secció rítmica dels Butterfield, es a dir, al guitarrista Mike Bloomfield, al baixista Jerome Arnold i al bateria Sam Lay, a unir-se a ell en la seva primera actuació en directe en format elèctric.
The Resurrection of Pigboy Crabshaw" és el títol del tercer àlbum d'estudi de The Paul Butterfield Blues Band. Publicat el mes de desembre de 1967, el disc va marcar un canvi subtil en el so del grup, amb un enfocament més orientat al rhythm and blues. "The Resurrection of Pigboy Crabshaw" va ser el primer treball discogràfic de la banda que incloïa una secció de vents, un fet que afegia una capa addicional de riquesa sonora.
El tema que obre "The Resurrection of Pigboy Crabshaw" és "One more heartache" (un mal de cap més), un tema del cantant nord-americà Smokey Robinson que narra el dolor i la solidesa emocional d'una persona que ha patit diversos desenganys de caracter sentimental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada