Banda nord-americana de rock suau creada l'any 1972 a San Francisco, la quarta ciutat més poblada de l'estat de Califòrnia. Els membres fundadors del grup incloïen a dos exmembres de Santana: Neal Schon (guitarra) i Gregg Rolie (teclats i veus), músics secundats, en la seva alineació inicial més estable, per Ross Valory (baix), George Tickner (guitarra i veus) i Aynsley Dumbar (bateria).
A finals de la dècada dels anys setanta i inicis dels vuitanta, Journey va despatxar més de quaranta milions de discos al llarg de tot el món. En els seu inicis, la formació californiana s'havia orientat cap al rock progressiu de caràcter instrumental, un estil amb el qual no van obtenir gaire èxit comercial.
L'any 1975, en haver obtingut una beca superior, George Tickner abandona la banda per a iniciar estudis de medicina en la prestigiosa Universitat de Stanford, un fet que provoca la incorporació, en qualitat de vocalista principal, del cantant Steve Perry (Stephen Ray Pereira). Aquest ajust, impulsa la transformació de l'enfocament musical del grup i afavoreix el seu gir cap a un so més melòdic i, potser, més accessible.
El mes de juny de 1979 i extreta de "Evolution", el cinquè treball de llarga durada de la banda, Journey comercialitza en format single "Lovin', Touchin', Squeezin'" (estimar, tocar, estrènyer), una de les primeres cançons del quintet que va aconseguir situar-se entre el Top ten de les llistes Billboard dels Estats Units, obtenint, al mateix temps, una destacada repercussió mediàtica i comercial.
Es tracta d'una composició de ritme pausat i amb estructura de blues, escrita per Steve Perry. Un tema inspirat en una dolorosa experiència personal de caire afectiu. En aquell període, el senzill "Lovin', Touchin', Squeezin'" va vendre prop de dos milions de còpies.
La cançó, descriu una història de desamor i rescabalament emocional en la qual, el protagonista, mostra el seu abatiment al descobrir a la seva parella amb una altra individu. El text, destaca la sensació de traïdoria i el sentiment de desconsol que manifesta el personatge.
No obstant això, a mida que avança la cançó, la lletra suggereix que la persona que el va trair, probablement, amb el temps, acabarà patint la mateixa situació.
En la part final, el cor que reiteradament entona "Na, na, na, na, na,...", aporta un to alegre i enganxós al tema, un fet que reforça el missatge de resignació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada