The Cyrkle

Una lliçó d'optimisme: el final no és la fi

Banda nord-americana d'estil pop amb influències folk creada l'any 1961 a Easton, un municipi de Pennsilvània. Originalment, la banda estava formada per Don Dannemann (veu principàl, guitarra i piano), Tom Dawes (veu principal i baix), Earl Pickens (teclats) i Marty Fried (bateria).

L’any 1965, després de tocar en diversos clubs locals sota el nom de The Rhondells, van ser descoberts per l’advocat Nat Weiss, un professional amb contacte i influència ni més ni menys que amb Brian Epstein, mànager de The Beatles. Weiss, impressionat pel talent del grup, els va recomanar a Epstein, qui no va dubtar ni un moment a representar-los i aconseguir-los un contracte amb la discogràfica Columbia Records (CBS als Estats Units).

Segons sembla, va ser el mateix John Lennon qui va suggerir el nou nom del grup: The Cyrkle. La relació amb el món dels Beatles no va acabar aquí. A l’estiu de 1966, The Cyrkle va ser el grup teloner de la gira nord-americana dels Beatles, obrint 14 concerts. El 28 d’agost van actuar amb ells al Dodger Stadium de Los Angeles, i el 29 d’agost, van participar en el que seria el darrer concert oficial dels Beatles en directe, al Candlestick Park de San Francisco. Una fita històrica que situa The Cyrkle com a testimonis privilegiats del final d’una era.

El primer senzill de The Cyrkle —i alhora el més exitós— va ser "Red Rubber Ball" (Pilota vermella de goma), una exaltació pop composta per Paul Simon (de Simon & Garfunkel) i Bruce Woodley, membre de The Seekers. Amb la seva estructura simple però efectiva i una lletra carregada d’optimisme resignat, la cançó esdevé una petita joia dins del panorama musical de l’època. "Red Rubber Ball" va assolir la segona posició de la llista Billboard Hot 100 dels Estats Units, consolidant el grup com una promesa emergent del pop nord-americà.

La lletra descriu la fi d’una relació sentimental des de la perspectiva de qui ha estat abandonat, una persona però, que troba la força per continuar endavant. Amb una combinació de melodia enganxosa i missatge positiu, el jove accepta la separació i afirma que "hi ha altres estrelles de mar al mar", una metàfora que suggereix que sempre hi ha noves oportunitats i que la pèrdua d’una relació no suposa pas la fi del món.

Després de la dissolució del grup, a inicis de 1968, Dawes i Dannemann es van dedicar amb notable èxit a la producció d'espots publicitaris, demostrant que el seu talent musical tenia recorregut més enllà de l’escenari.