Skin Alley va ser una banda anglesa de rock progressiu fundada a Londres la tardor de 1968. El seu estil combinava elements de jazz, rock, blues i psicodèlia. Va ser un grup que va formar part activa del moviment underground britànic de finals dels seixanta.
La formació original estava composta per Thomas Crimble (baix i veu), Giles "Alvin" Pope (bateria), Max Taylor (guitarra) i Jeremy Sagar (cantant solista). A principis de 1969, Taylor i Sagar van deixar la banda, i van ser substituïts pel teclista polonès Krzysztof Henryk Juszkiewicz (òrgan Hammond) i per Bob James, un músic que tocava el saxo, la flauta i la guitarra, a més de compartir la veu principal.
Skin Alley destacava per un so propi i inconfusible, un tret que els diferenciava clarament de moltes altres formacions més convencionals del moment. Les seves composicions, sovint llargues i elaborades, superaven amb escreix els quatre minuts de durada, però tot i així mantenien un ritme intens i captivador, sense caure en la monotonia.
El mes de març de 1970 van signar amb CBS Records i van publicar el seu primer àlbum, titulat simplement "Skin Alley". Un disc amb clares influències jazzístiques i psicodèliques, format íntegrament per temes compostos per Crimble, Juszkiewicz i James. Abans de completar-se l’enregistrament, Crimble va abandonar el grup per incorporar-se com a baixista a Hawkwind i per participar en l’organització del primer Festival de Glastonbury. Va ser substituït per Nick Graham. Poc després, Giles Pope també va marxar i va ser rellevat per Tony Knight a la bateria.
Frases com "he estat vivint en pecat" o "fumant puros i bevent ginebra" revelen una etapa de desordre i decadència moral. Tot i això, el narrador mostra la voluntat de tornar a casa i retrobar-se amb la seva dona i els seus fills. És un reconeixement sincer d'esmena, després d’un període marcat per la solitud, la desconnexió emocional i la vida erràtica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada