Blues Image

Un vaixell que simbolitza l'esperança perduda

Banda nord-americana de curta trajectòria (1966-1970) originària de Tampa, un municipi de la costa oest de Florida. Tot i el seu nom, Blues Image no era una banda de blues pur. El seu so era una barreja de blues, rock psicodèlic i tocs llatins. Els membres fundadors van ser: Mike Pinera (guitarra i veu principal), Manuel "Manny" Bertematti (bateria), Joe Lala (percussió i veus), Malcolm Jones (baix) i Frank "Skip" Konte (teclats).

L'any 1968, el grup es trasllada a Miami i troba feina estable de Thee Image, el club de rock psicodèlic més gran i més conegut de Miami. A més d'ajudar en la gestió del local, els Blues Image es converteixen en la banda de la casa, motiu pel qual, hi tocaven gairebé tots els caps de setmana, sortissin o no als cartells. Allà el grup va compartir escenari amb noms com Cream, The Grateful Dead, Led Zeppelin, Loving Spoonful o Procol Harum.

Després de fitxar per la discogràfica Atco Records (subsidiària d'Atlantic), L'any 1969 Blues Image va publicar el seu primer àlbum. Tot i això, va ser amb el seu segon disc de llarga durada, "Open" (1970), quan aconseguirien el reconeixement del públic i de la crítica. Tot gràcies a la cançó "Ride Captain Ride" (Navega, capità, navega), un tema escrit per Mike Pinera i Skip Konte i inclòs en aquest disc.

Publicada en format single en una versió lleugerament escurçada, "Ride Captain Ride" es va disparar a les llistes d'èxits, aconseguint la quarta posició, tant a les dels Estats Units com a les Canadà. El disc a més, va despatxar més d'un milió de còpies.

Amb el seu enganxós riff de piano elèctric i una atmosfera etèria i misteriosa, la peça esdevé una mena de metàfora musical d'allò que molts joves de l’època somiaven: fugir de la realitat establerta i descobrir un món més lliure. La lletra de la cançó parla d'un capità de vaixell que convida la gent a embarcar-se a la seva nau per iniciar un viatge cap a un lloc desconegut, lliure de problemes i ple d'ideals... Però ningú va acceptar la invitació.

Una metàfora bastant clara de la generació hippie i el seu intent de fugir d'un món materialista, amb guerres i injustícies, cap a una utopia de pau, llibertat i comunió. El fet que el vaixell marxi sense ningú a bord és un reflex de la desil·lusió final del moviment: no tothom estava preparat per canviar.

Com a curiositat, cal esmentar que a l'inici de la cançó, es parla d'un vaixell amb 73 tripulants que marxa cap a "un lloc on pots ser lliure". En entrevistes, Mike Pinera va explicar que el número 73 l'hi va venir perquè el seu piano tenia 73 tecles, i buscava una xifra que encaixés: "73 homes van navegar, des de la badia de San Francisco...". Sembla ser que a partir d'aquí, la cançó es va escriure tota sola.