Conjunt creat a Barcelona a mitjans dels anys seixanta en format de quintet. Una referència obligada quan es parla de la música pop d'aquella època. La banda estava originalment composta per José Luis Verísimo als teclats, José Antonio Larena a la guitarra, Josep Maria Martínez al baix, Luis Monge a la bateria i Ruperto España a la veu cantant.
Los Jovenes va ser un conjunt de llarga trajectòria i extensa discografia: del 1964 al 1969 van publicar 5 EP's i 2 senzills. Les seves 5 primeres produccions discogràfiques incloïen molt bones versions, totes elles cantades en castellà, dels principals èxits anglosaxons del moment. Els seus dos últims discos estaven més orientats a la música soul. Entre mig d'aquests vinils a més, sempre intercalaven algun tema propi.
El seu tercer EP, el seu disc més reeixit, publicat l'any 1965, va vendre prop de 40.000 còpies i incorporava "Adios mi amor" (versió de "Goodbye my Love" de The Seachers), "Que llorar" (versió de "I'll Cry Instead" dels Beatles), "Bajo tu techo" (versió de "Under the Boardwalk" de The Drifters) i "Corazón de piedra" (versió de "Heart of Stone" de The Rolling Stones).
A mitjans dels anys seixanta, les quatre cançons d'aquest disc competien amb dignitat amb el "Twist and Shout" dels Beatles a les màquines tocadiscos dels bars i restaurants de l'època (les conegudes gramoles o jukebox).
Dono fe que, en alguns locals, el rudimentari mecanisme d'aquells vells aparells treia fum en reproduir cada dia, insistentment, una i altre vegada, els quatre temes d'aquest memorable vinil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada