Los Salvajes van ser una de les bandes més potents i carismàtiques del pop-rock barceloní dels anys seixanta. D'estètica un pèl radical i amb una actitud descarada, el grup es va formar l'any 1962 amb Gaby Alegret (veu cantant), Andy González (guitarra solista), Francisco Miralles (guitarra rítmica), Sebastià Sospedra (baix) i Delfín Fernández (bateria).
Com tants altres conjunts de l'època, aviat van entendre que si volien fer el salt havien de sortir a l'estranger. El 1964 van emprendre una aventura a Alemanya, actuant durant més d'un any en el dens circuit de clubs de pop/rock d'Hamburg i altres ciutats. Una experiència decisiva que recorda inevitablement la trajectòria dels Beatles i que els va donar una professionalització i un so molt més contundent.
A la tornada, fitxen per la discogràfica Marbella i publiquen el seu primer EP, un vinil que no va tenir gaire repercussió i que incloïa tres versions i un tema propi: "Hoy comienza mi vida" i "Nada ha cambiado" (dues adaptacions de Johnny Hallyday), "Boys" (The Shirelles / The Beatles) i "Con el corazón" (tema original).
La portada d'aquest disc era discreta i força freda: una imatge poc impactant que semblava més pensada per a un producte domèstic que no pas per a una banda d'actitud rebel.
Dos anys més tard, el panorama havia canviat radicalment. Los Salvajes ja eren coneguts com els "Stones catalans", després de l'èxit de les seves versions de "Satisfacción", "La neurastenia" i "Todo negro".
En aquest context, el segell Vergara va decidir reeditar aquell primer EP i, de passada, corregir l'error inicial.
Per això, van substituir la anodina coberta anterior per una altra més actual i amb un disseny més juvenil i impactant. Una caràtula que intentava transmetre millor l'estètica de la banda.
Com a mostra, aquí us deixo la seva versió de "Boys". Un tema amb història: original de The Shirelles, adaptat pels Beatles i convertit en la primera cançó que Ringo Starr va cantar com a vocalista del grup de Liverpool. En mans de Los Salvajes, la peça guanya una embranzida garatge i una força primitiva que la fa brillar dins del context del rock espanyol dels anys seixanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada