Emerson, Lake & Palmer

El show que mai s'acaba, senyores i senyors: Emerson, Lake and Palmer

Supertrio de rock progressiu/simfònic que va revolucionar l'escena rock dels anys setanta amb la introducció d'un nou format, ja que el grup, estava compost per tres reconeguts músics de l'escena britànica: el teclista Keith Emerson, que havia passat per diverses bandes, entre elles The Nice; el baixista, guitarra i cantant Greg Lake, amb anterioritat, part integrant de King Crimson i el bateria Carl Palmer, que havia deixat el grup Atomic Rooster.

El bateig d'Emerson, Lake and Palmer (ELP) dalt de l'escenari es va produir al llegendari Festival de la Illa de Wight que es va celebrar el 29 d'agost de 1970. La memorable actuació del trio va quedar plasmada en el seu àlbum “Live at the Isle of Wight Festival 1970”.

Excel.lents músics, virtuosos cadascun amb el seu respectiu instrument, les seves actuacions en directe eren exageradament espectaculars. Amb so quadrafònic que envoltava tot el recinte on actuaven, allà hi era Emerson, envoltat de tones d'equip, amb el seu imponent sintetitzador Moog modular, el seu orgue Hammond i els seus pianos polifònics; Greg Palmer que amb prou feines es veia, amb la seva bateria, envoltat de gongs, plats i infinitat d'elements de percussió i, finalment, vestit de blanc, Lake, tocant el baix amb el seu amplificador de 1.000 watts de potència i bafles d’aire comprimit.

En la dècada dels setanta, la banda van publicar els seus millors àlbums "Emerson, Lake and Palmer" (1970), "Tarkus" (1971), "Pictures at an Exhibition" (1971) "Trilogy" (1972) i "Brain Salad Surgery" (1973).

Emerson, Lake & Palmer
Lucky Man" (home afortunat), es la cançó que tanca el seu àlbum homònim, "Emerson, Lake and Palmer", una cançó atípica dins l’estil progressista que practicava Emerson, Lake and Palmer. Es tracta d’una balada acústica de temàtica medieval que, segons diuen les males llengües, es va incloure en aquest àlbum de debut per acabar d’omplir l'elapè.

Publicada a la tardor de 1970, la va escriure Greg Lake quan tenia 12 anys i va representar un dels primers èxits del trio. En aquesta peça hi podem trobar, encara que sigui fora de lloc, una de les primeres composicions de rock en què un sintetitzador Moog actua d’instrument solista destacat.