Supertrio de rock progressiu/simfònic que va revolucionar l'escena del rock dels anys setanta amb la introducció d'un nou format. El grup estava integrat per tres reconeguts músics de l'escena britànica: el teclista Keith Emerson, que havia passat per diverses bandes, entre elles The Nice; el baixista, guitarrista i cantant Greg Lake, anteriorment part integrant de King Crimson; i el bateria Carl Palmer, antic membre d'Atomic Rooster.
El bateig d'Emerson, Lake & Palmer (ELP) es va produir al llegendari Festival de l'Illa de Wight, un esdeveniment celebrat el 29 d'agost de 1970. La memorable actuació del tercet va quedar plasmada posteriorment en l'àlbum en directe “Live At The Isle Of Wight Festival 1970”.
Excel·lents músics, virtuosos cadascun amb el seu instrument, les seves actuacions en directe eren extremadament espectaculars. Utilitzaven un so quadrafònic que envoltava tot el recinte on actuaven. Allà hi era Keith Emerson, envoltat de tones d'equip i amb el seu imponent sintetitzador Moog modular, el seu orgue Hammond i els seus pianos. L'acompanyava Carl Palmer, que amb prou feines es veia, amb la seva bateria, envoltat de gongs, plats i infinitat d'elements de percussió. Finalment, vestit de blanc, hi havia Greg Lake, tocant el baix amb el seu amplificador de 1.000 watts de potència i pantalles d’aire comprimit.
Durant la dècada dels setanta, la banda va publicar els seus millors àlbums: "Emerson, Lake & Palmer" (1970), "Tarkus" (1971), "Pictures At An Exhibition" (1971), "Trilogy" (1972) i "Brain Salad Surgery" (1973).
Publicada a la tardor de 1970, l'havia escrit Greg Lake a l'edat dotze anys i va representar un dels primers èxits d'ELP. En aquesta peça hi trobem, encara que sembli fora de lloc, una de les primeres composicions de rock on un sintetitzador Moog actua d’instrument solista destacat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada