Jethro Tull

La flauta màgica del rock progressiu

Grup britànic de rock creat l'any 1967. Es van formar a Luton, Anglaterra, després que el seu líder, l'escocès Ian Anderson, es mudés des de Blackpool. Una de les inconfusibles característiques d’aquesta banda l'aporta l'estil vocal personal i la magistral manera de tocar la flauta travessera d'Anderson, que és considerat el responsable d’introduir aquest instrument i el seu so en el rock.

L'estil de Jethro Tull està constituït per una barreja molt original de rock progressiu, blues i folk anglès. A més, sovint conté pinzellades de música barroca, de cançons medievals i fins i tot, de melodies renaixentistes.

L'any 1971, Jethro Tull va publicar l'LP "Aqualung", un treball seminal on s'inclouen himnes com "Locomotive Breath" i "My God". Tot i no ser un àlbum conceptual, les composicions tracten lliurement temes religiosos i socials, cosa que va generar controvèrsia. Per aquest motiu, en alguns països com ara Espanya, el disc va estar prohibit i, posteriorment, quan es va publicar, es van censurar alguns fragments de l'àlbum.

Un any més tard, surt a la venda l’emblemàtic àlbum conceptual "Thick As a Brick" (1972), considerat tant per la crítica com pels seus fans, el millor disc de la banda. Aquest àlbum, que Anderson va compondre com una paròdia de l'excés conceptual del rock progressiu de l'època, és famós per la seva coberta: una obra d'art que imitava un diari local. Musicalment, l'LP conté tan sols una única cançó de més de 40 minuts de durada que està dividida en dues parts. "Thick As a Brick" s’ha convertit en un dels discos més venuts de Jethro Tull i el que millor ha perdurat al llarg del temps.

Jethro Tull
La instrumental "Bourée", el tercer tema del seu segon àlbum, "Stand Up" (1969), és una adaptació jazzística de la cèlebre "Bourrée en mi menor" del compositor de música barroca alemany, Johann Sebastian Bach.

En aquesta peça, Ian Anderson arranca magistralment amb la flauta travessera, desgranant les mateixes notes que la cançó original per portar-la, poc a poc, cap al terreny del jazz-rock, un mèrit compartit també gràcies al fantàstic treball del baixista Glenn Cornick.

De fet, el solo de "Bourée" està considerat un dels millors solos de baix de la història de la música rock.