Grup de rock creat l'any 1967 a Blackpool, una ciutat costera del nord d'Anglaterra. Una de les inconfusibles característiques d’aquesta banda l'aporta el personal estil vocal i la magistral manera de tocar la flauta del seu líder, l’escocès Ian Anderson, autor de pràcticament totes les cançons del grup i responsable d’introduir el so de la flauta travessera en el rock.
L'estil de Jethro Tull està constituït per una barreja molt original de rock, blues i folk anglès, a més, conté pinzellades de música barroca, de cançons medievals i fins i tot, de melodies renaixentistes.
L'any 1971, publiquen el controvertit LP "Aqualung", on s'inclouen, entre d'altres, "Locomotive breath" i "My God", dues composicions que tracten lliurement temes religiosos i socials. Per aquest motiu, en alguns països com ara Espanya, el disc va estar prohibit i, posteriorment, quan es van publicar, van ser censurats alguns fragments de l'àlbum.
Un any més tard, surt a la venda l’emblemàtic àlbum conceptual "Thick as a brick", considerat tant per la crítica com pels seus fans, el millor disc de la banda. Aquest creatiu àlbum, en el que cal destacar, també, la seva famosa coberta, tota una obra d'art, està íntegrament compost per Ian Anderson i conté tan sols una única cançó de més de 40 minuts de durada que està dividida en dues parts (una a cada cara del vinil). "Thick as a brick" s’ha convertit en un dels discos més venuts de Jethro Tull i el que millor ha perdurat al llarg del temps.
La instrumental "Bourée", tercer tema del seu segon àlbum “Stand Up”(1969), es l’única del disc que no està composta per Ian Anderson. Es tracta d'una reinterpretació, en format jazzístic, de "Bourrée en mi menor" del compositor de musica barroca alemany, Johann Sebastian Bach.
En aquesta peça, Ian Anderson arranca magistralment amb la flauta travessera, desgranant les mateixes notes que la cançó original, desprès, continua tocant fins portar, poc a poc, el tema cap al seu terreny musical, un mèrit compartit també, gràcies al fantàstic treball de Glenn Cornick al baix. El solo de “Bourée” està considerat un dels millors solos de baix de la història de la música pop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada