Smash

Un pal rocker i al mateix temps, un garrot flamenc

Grup espanyol de rock progressiu originari de Sevilla. La primera formació de Smash estava composta pel multiinstrumentista Gualberto García, que va crear la banda al costat del cantant i baixista Julio Matito i el bateria Antonio Rodríguez. Més tard s'hi afegiria el violinista i guitarrista danès Henrik Michael. Pioners del flamenc rock, el rock andalús o com se li vulgui dir a la fusió del flamenc amb el rock, van estar en actiu des de l'any 1968 fins al 1973.

En els seus inicis, aviat serien coneguts i reconeguts dins l'ambient underground espanyol. Al començament, Smash es van centrar a desenvolupar un blues psicodèlic, cantat en anglès, bastant prototípic. L'any 1969 el quartet va publicar els seus primers senzills, discos que, tot i no comptar amb una gran repercussió comercial, els va permetre fer gires per tot el país.

Després de comercialitzar "Glorieta de los lotos" (1970) —un LP ben acollit per la crítica més avantguardista del país, especialment per la revista Musical Express— i "We Come to Smash This Time" (1971), dos àlbums de poca difusió i escàs èxit de vendes, el grup decideix incorporar al cantant i guitarrista flamenc Manuel Molina (posteriorment, membre del duo Lole y Manuel). Amb aquesta incorporació, el grup renova la seva línia musical inclinant-se cap a sons més aflamencats.

A finals de 1971, de la mà d'Oriol Regás i el seu segell Bocaccio, Smash publica un senzill amb el tema "El Garrotín", una cançó de ritme elèctric, barreja de rock i aires andalusos, cantada en anglès i castellà i que incorporava un efecte "wah-wah" entremesclat amb guitarres flamenques. Va ser el primer intent seriós de fusionar l'avantguarda progressiva amb el flamenc. El disc va representar l'únic èxit comercial dels Smash.

Abans que el vinil sortís a la llum, Gualberto García va deixar el grup, disconforme amb el resultat del disc, ja que opinava que el producte final era massa comercial i que es trobava molt allunyat del seu estil.