Banda nord-americana de rock formada l'any 1966 a la ciutat californiana de San Diego, bàsicament coneguts pel seu senzill "In-A-Gadda-Da-Vida", una històrica cançó de 17 minuts i 10 segons que es va convertir en èxit mundial.
El segon àlbum del grup, enregistrat l'any 1968, contenia aquest famós i extens tema, una cançó que ocupava una de les cares “B” més populars de tots els temps. Un fet curiós tenint en compte que té una interpretació vocal poc destacable i que aquesta només ocupa una petita part del tema, al començament i al final de la cançó. A més, la lletra es molt simple:
In-A-Gadda-Da-Vida, estimada,
no saps com t'estimo.
In-A-Gadda-Da-Vida, nena,
saps que sempre et seré fidel,...
Això sí, la part musical inclou excitants trams instrumentals: un insistent i poderós riff que s’aguanta durant tota la cançó; un conegut solo de bateria (homenatjat posteriorment per Ringo Star en el tema "The end" del disc Abbey Road) i un teclat d'inspiració eclesiàstica amb clares influències d'un altre banda californiana, The Doors.
El títol de la cançó, "In-A-Gadda-Da-Vida", és una frase sense sentit, no vol dir res. Amb tota certesa, podria ser resultat de la vocalització produïda després del consum d’alguna substància química. La mateixa portada del disc, de clares influències psicodèliques, dona pistes sobre la possible col.laboració de l'LSD com a font d'inspiració en la composició d'aquest cèlebre tema.L’any 1969, Iron Butterfly van ser contractats per tocar al llegendari Festival de Woodstock, però no van poder actuar ja que, segons una llegenda urbana, abans de sortir el seu vol cap a Nova York i en una de les seves habituals topades, el membres de la banda es van barallar al mateix aeroport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada