Iron Butterfly

L'històric himne psicodèlic dels seixanta

Banda nord-americana de rock formada l'any 1966 a la ciutat californiana de San Diego. És coneguda mundialment pel seu tema "In-A-Gadda-Da-Vida", l'èxit que va donar nom al seu segon àlbum. La versió completa del tema, una peça històrica de 17 minuts i 10 segons de durada, es va convertir en un referent del rock psicodèlic.

El segon àlbum de la banda, publicat el 1968, contenia aquest famós i extens tema, que ocupava la totalitat de la cara B del vinil. És un fet curiós, tenint en compte que presenta una interpretació vocal poc destacable que només es reserva per al començament i el final de la cançó. A més, la lletra és molt simple:

In-A-Gadda-Da-Vida, estimada,
no saps com t'estimo.
In-A-Gadda-Da-Vida, nena,
saps que sempre et seré fidel...


Això sí, la part musical inclou excitants trams instrumentals: un insistent i poderós riff que s’aguanta durant tota la cançó; un conegut solo de bateria, l'estructura del qual va influir notablement Ringo Starr per al seu solo al tema "The End" de l'àlbum "Abbey Road" de The Beatles; i un teclat d'inspiració eclesiàstica amb clares reminiscències a una altra banda californiana, The Doors.

El títol de la cançó, "In-A-Gadda-Da-Vida", és en realitat un error fonètic o un balbuceig de la frase original "In the Garden of Eden" (Al Jardí de l'Edèn). Segons la llegenda, el vocalista Doug Ingle va articular la frase de forma inintel·ligible al bateria Ron Bushy mentre estava sota els efectes de l'alcohol o alguna substància, i aquest la va anotar tal com la va sentir.

Iron Buterflay
La mateixa portada del disc, de clares influències psicodèliques, reforça la idea de l'època de l'àcid com a font d'inspiració en la composició d'aquest cèlebre tema.

L’any 1969, Iron Butterfly van ser contractats per tocar al llegendari Festival de Woodstock, però no hi van poder actuar. La llegenda urbana més coneguda sobre la seva absència explica que, degut als embussos de trànsit, la banda va exigir un helicòpter per volar de Nova York al recinte. En resposta a les seves demandes, l'organitzador del festival, Mel Lawrence, va enviar un telegrama amb un acròstic que formava la frase "FUCK YOU", denegant-los el transport aeri i deixant-los encallats a l'aeroport.