Dusty Springfield

La distingida Dama blanca del "soul"

De nom real Mary Isabel Catherine Bernadette O'Brien, Dusty va néixer a Hampstead, actualment, un dels millors barris de la ciutat de Londres. Fou una de les grans veus del pop anglès amb tocs de soul, sorgides als anys seixanta al Regne Unit. L’any 1959, es va unir al seu germà Dion i a Tim Field per a formar un trio de música folk que van anomenar The Springfields. És en aquest moment, quan els dos germans van decidir canviar-se el nom, fent-se dir Dusty i Dion Springfield.

L’any 1963 el tercet es separa i Dusty inicia la seva carrera en solitari. L'any següent publica el seu primer senzill, un disc que inclou la ja clàssica "I only want to be with you" (jo nomes vull estar amb tu) una cançó amb clares influències dels grups femenins nord-americans de soul, un tema que li va obrir les portes a una carrera plena d'èxits.

Dusty prosseguiria la seva brillant carrera artística amb cançons com "You don't have to say you love me" (no has de dir que m'estimes), versió en anglès de la italiana "Lo che non viu (senza te)" una cançó escrita per Pino Donaggio que el mateix artista havia interpretat en el cèlebre Festival de Sanremo de l’any 1965. L’any 1966, Dusty va aconseguir que "You don't have...” arribés al número 1 a les llistes d’èxits angleses i pugés al número 4 a les americanes.

Anteriorment, l’any 1965, en format EP i amb el nom de “Yo que no vivo sin tí”, dos apreciats conjunts barcelonins, Los Mustang i Los Catinos, també havien publicat, amb força èxit, una versió d'aquest mateix tema.

A partir de l'any 1967, la carrera artística de Dusty Springfield va anar perdent empenta; tot i això, l'any 1969, va editar un dels seus àlbums més emblemàtics, "Dusty in Memphis", un disc en el qual apareix l’excel.lent composició "Son of a Preacher man" (fill d’un predicador), una cançó que fins i tot la influent artista americana Aretha Franklin s'atreviria a versionar dos anys més tard.

"Son of a Preacher man" es va convertir ràpidament en èxit internacional i va tornar a situar a Dusty Springfield entre les millors cantants pop-soul de finals dels anys seixanta, al mateix temps que rellançava la seva destacada carrera musical.