Banda nord-americana d'estil country-rock creada l’any 1971 a Los Angeles (Califòrnia). Una formació extraordinària, integrada per músics de gran nivell, autors de composicions sensibles i conegudes, interpretades amb unes harmonies impecables, tant vocals com musicals.
El seu àlbum de debut homònim, "Eagles", es va publicar el juny de 1972. El disc, amb una forta base de country i considerables dosis de rock, va entrar al Top Ten de les llistes d’èxits gràcies al senzill que van extreure per promocionar l'LP: "Take it Easy". L’any següent, dins del seu segon àlbum d'estudi, "Desperado", s’hi troben dues de les cançons més populars de la primera època del grup: "Tequila Sunrise" i l'homònima "Desperado".
L'èxit a nivell mundial, però, els va arribar l'any 1976 amb la publicació de l’àlbum "Hotel California", la cinquena producció discogràfica del quintet. Es tracta d’un dels discos de rock més venuts de la història i el treball que va acabar de catapultar-los al cim de la fama. En poc temps, el tema "New Kid in Town" va escalar fins a la primera posició de les llistes d'èxits. Mesos més tard, hi pujaria la cançó més significativa dels Eagles, l’excel·lent balada que dona nom a l'LP, "Hotel California", un tema ja universal.
"Hotel California" va trencar tots els esquemes de composició de l'època amb una durada de sis minuts i mig. La seva introducció, uns arpegis de guitarra amb un pronunciat efecte Leslie (altaveu giratori), dura cinquanta segons i, abans de finalitzar la cançó, presenta un extens solo amb dues guitarres tocant a l'uníson de més de dos minuts de durada. Aquest format era completament oposat als valors que s'acostumaven a aplicar en aquell temps, motiu pel qual es va demanar al grup que retallés la cançó per fer-la més comercial, especialment per a la ràdio.
En el pla musical, el monumental doble solo de guitarra de "Hotel California" és d'aquells que creen addicció. Considerat un dels millors solos de tots els temps, està magistralment executat pel duet de guitarristes format per Joe Walsh, amb la seva Fender Telecaster, i Don Felder, amb la seva peculiar Gibson de dos mànecs (el superior equipat amb dotze cordes i l'inferior, amb el mànec estàndard de sis cordes).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada