Derek and The Dominos

Les ardoroses excitacions de "Slowhand"

Supergrup britànic de blues i rock creat l’any 1970 i integrat pel guitarrista i cantant Eric Clapton, el teclista Bobby Whitlock, el baixista Carl Radle i el bateria Jim Gordon. Derek and the Dominos només va publicar un disc, el magnífic doble LP "Layla And Other Assorted Love Songs", un treball que va comptar amb la col·laboració com a convidat del guitarrista Duane Allman de The Allman Brothers Band. L'àlbum, en el seu moment, va ser molt ben rebut per la crítica, però les vendes i la seva radiodifusió van ser més aviat escasses.

Es tracta d’un dels discos essencials dins la història del rock. Editat per primera vegada el mes de desembre de 1970, al cap de pocs mesos, a la primavera de 1971, la més aclamada de les cançons d'aquest àlbum, "Layla", es va editar en format single al costat de "I Am Yours". "Layla" és una poderosa composició d'Eric Clapton i Jim Gordon i va comptar amb la inestimable col·laboració de Duane Allman a la guitarra slide.

Amb una portada difícil de vendre, amb l'insòlit nom de Derek and the Dominos —un grup que ningú coneixia— i sense esmentar enlloc Eric Clapton, el disc va passar totalment desapercebut.

El fantàstic tema "Layla" dura set minuts i cinc segons. Es tracta d’una declaració d'amor que Clapton va escriure inspirada en l’afecte passional, no correspost, que sentia cap a la model Patricia Anne "Pattie" Boyd, aleshores esposa d'un col·lega i íntim amic seu, el beatle George Harrison.

En les seves estrofes podem escoltar els precs i la desesperació de Clapton envers Pattie amb frases com: "Like a fool, I fell in love with you" (Com un ximple em vaig enamorar de tu) i, per descomptat, el cèlebre cor: "Layla, you've got me on my knees" (Layla, em tens de genolls)

No va ser fins anys després que Pattie Boyd accediria a les insistents proposicions de Clapton atès que, finalment, l’any 1974, separada ja de George Harrison, Pattie va iniciar una relació sentimental amb Clapton que acabaria en matrimoni cinc anys després.

Quan l'estava ajustant, Clapton va notar que a "Layla" li faltava un bon final, ja que no volia que acabés de forma abrupta ni tampoc amb un degradat de volum. La solució va ser la inclusió del calmat epíleg amb notes de piano que havia compost el bateria Jim Gordon.

Probablement ens trobem davant del millor treball d'estudi de Clapton i, potser, en una de les seves millors etapes de creació artística.